Aquest cap de setmana ens ve de gust BarnaSants

11 Febrer, 2020

El BarnaSants continua la seva programació amb un munt de propostes de molt bona qualitat.

El dissabte 15 Manel Joseph oferirà un recull de les cançons gravades en solitari els darrers anys -“Rimas Baratas”, “Que en som d’animals” i “50 estius”, així com algunes de les més emblemàtiques en els 45 anys com a cantant de l’Orquestra Plateria. El concert, emmarcat en el festival Barnasants, serà també la inauguració del Cicle de Cançó InterCultural Trobem-nos, que mensualment oferirà el Centre Cívic Torre Llobeta.

La històrica formació, Aires Formenterencs, creada el 1988, celebra 30 anys amb Xumeu Joan, Xicu Ferrer i Santi Marí, i puja als escenaris del Barnasants amb un concert en col·laboració amb Tradicionàrius. Es podrà veure al C.A.T. el diumenge 15 de febrer.

Ivette Nadal presenta un nou llibre de poemes, editat amb l’editorial Cafè Central, en què relliga textos i cançons extrets dels seus cinc àlbums. De la mà del productor Caïm Riba i amb una sonoritat més cosmopolita, l’espectacle combinarà guitarres acústica i elèctriques, veus i efectes, en un projecte que aposta per la recerca de l’essència de l’ànima i l’àngel de les cançons. Divendres a la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat.

Experiència auditiva de primera magnitud en què Nico Roig s’acompanya del brillant duet de veus Tarta Relena i el músic Cote Fournier. Les noves cançons del bandautor barceloní són tant introspectives com corrosives. Un viatge íntim ple d’esperança i humor, tant en català com en castellà, que recorden el seu fort caràcter com a compositor. L’espectacle impressionant i emocionant disposarà d’un micròfon binaural, un dispositiu que capta el so en 360 graus. Divendres a l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès.

Concert de presentació del nou disc publicat en tres idiomes: italià (Prima che sia tardi), castellà (Abans que sigui tard) i català (Abans no va seguir tard). “Prima che sia tardi” d’Olden. El músic i cantautor italià, establert fa temps a Barcelona, segueix en el estel·la dels seus anteriors discos ( “Sono Andato a Letto Prest”, 2014; “Ci Hanno Fregato Tutto”, 2017; “A60”, 2018), on la cançó d’autor troba el rock. Hi ha molt de Bob Dylan i Francesco De Gregori en Olden, a més d’una veu poderosa. Produït per Flavio Ferri (DELTA V) i publicat a Itàlia per VREC Music Label, Prima che sia tardi és un àlbum conceptual en què la denúncia social i una profunda intimitat s’ajunten indissolublement. El Pato Negro és el protagonista del treball i representa la ideologia racista que exalta la diversitat amb l’únic objectiu de contraposar a la gent. Aquest cop Olden canta també en castellà i en català: no es tracta tan sols d’algunes cançons, sinó del disc sencer que en el mateix mes de febrer es publica també en les dues llengües. Organitzat per Cose de Amilcare amb la col·laboració de Club Tenco de Sanremo. Dissabte a La Lleieltat Santsenca de Barcelona.

Divendres però al Teatre Plaza de Castelldefels hi haurà un concert d’Ovidi25. El projecte va arrencar quan l’Ovidi va marxar de vacances i vam quedar muts al carrer. Érem vailets desconcertats en un món ja injust i desigual, i sí, ja ocupàvem carrers contra la intempèrie. I seguia des de marges i tangents un 2006 quan, contra la llei del silenci i els planificadors de l’oblit, joves precaris van desbordar i omplir un Palau –el de la Música– per recordar l’obrer de la paraula d’Alcoi i desobeir l’absurd. I es va eixamplar boca a orella i gota a gota i pel desconcert de gestors i inquisidors, quan el 2015 l’Any Ovidi va esdevenir una xarxa arrelada d’actes col·lectius, retrobades compartides i resistències comunes: des de baix, mai des de dalt. I també: Ovidi3 havia de durar aleshores un dia i va mutar clandestí en Ovidi4 –gràcies, Mireia– i durant cinc anys arran de terra. Ja marxàvem, per poder tornar algun dia, i perquè estàvem més perduts que l’Ovidi a la transició del 1978 i perquè encara volem. I de sobte, tan lluny i tan a prop, ens plou el 2020 zapatista –el foc i la paraula–, que recorda i xiuxiueja que des del 1995, allà on anem, t’hi portem posat, Ovidi. Xops de memòria, molls de tu.
“Per dins i per fora. I encara dempeus. I tu sempre allà, en els moments bons –sí I sempre– i sobretot contra tants moments dolents. Perquè amb tu –company, artista, cantant, pallasso– tot continua sent possible. La vida, per exemple…”.

I per últim, diumenge, al Harlem Jazz Club de Barcelona, Xiomara Abello presentarà el seu disc de debut com a cantautora, “Entre teles” (Ànima Records, 2019), amb el qual combina les cançons d’autor amb el jazz i el folk. Graduada en guitarra de jazz pel Conservatori Superior de Música de València, formada en guitarra clàssica i llicenciada en filologia anglesa, Xiomara Abello ha treballat amb formacions de diferents estils que van del jazz a la música tradicional cubana i brasilera, ha fet teatre musical i, darrerament, s’ha obert a la cançó d’autor.




Comments are closed.

Back to Top ↑