Cru
Fito Luri

“Tot és cru, els millors moments i els pitjors, els grans viatges, i les pitjors presons. Tot és exactament cru, la bellesa d’allò pur extret de la natura, una arribada a la vida, el final d’una vida. Amb aquest treball he volgut fer palesa aquesta condició, la cruesa de les coses, els moments, els sentits. Ja siguin bons o dolents tot té un rerefons cru, del qual sorgim dia rere dia. Les vides estan fetes d’instants, aquests surten d’un espai inalterat, un espai estèril, a partir d’aquí tot gira segons el destí, la direcció, el sentit que agafa cada vivència. Però el naixement de tot plegat és cru, com crua és la felicitat més profunda, i la tristor més eixuta.”
Nu, després de desfer-se de tots els lligams, així és com trobem Fito Luri. El Fito sol. A la sorra, al bell mig de la platja una tarda de tardor. El mar picat. Petites partícules d’aigua salada colpejant violentament la cara. La boca, mullada també per l’aigua de la pluja, assaboreix el contrast. Dolç i salat. “Cru”. Allà on tots voldríem ser gota d’aigua. Sense processar. Una cançó quilòmetre zero. Una melodia enviada a través d’un missatge de veu. El whatsapp, una, ja vella, eina de comunicació. El Fito sense por. “Cru” és el seu setè disc però podria ser, fàcilment, el primer. Passat, present i futur. No creiem que pagui la pena explicar-vos moltes coses. Obriu-lo, mireu-lo, llegiu-lo i, per suposat, escolteu-lo.




Comments are closed.

Back to Top ↑