El sector de la música viu el seu moment més crític

14 Juliol, 2020

Segons l’ASACC i l’Acadèmia Catalana de la Música, la imatge de certa recuperació del món cultural que es projecta als mitjans de comunicació no és la realitat que està vivint el sector de la música, que es troba en una situació encara més crítica que mesos enrere.​

Aquest és el comunicat íntegre de l’ Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) i l’Acadèmia Catalana de la Música:

El sector mostra el seu malestar davant l’assenyalament dels esdeveniments musicals com a activitats d’alt risc
Els efectes de la pandèmia estan dibuixant un panorama d’absoluta devastació en el món de la música que afecta no solament els artistes i intèrprets, sinó també a tot l’univers de professionals, empreses i entitats que treballen per fer-la accessible al conjunt de la societat.
 
Més del 95 per cent de l’activitat del sector ha estat cancel·lada
Mentre la resta de sectors econòmics comencen a recuperar una certa normalitat, l’activitat musical segueix en una aturada gairebé total, tan sols pal·liada per algunes iniciatives puntuals de música a l’aire lliure sotmeses a limitacions estrictes d’aforament o a formats de recital amb cadires que obliguen als artistes a acceptar retribucions mínimes o insignificants i que forcen els promotors a reduir despeses de producció alhora que a incrementar despeses generades pels protocols de seguretat sanitària. Iniciatives ruïnoses, en definitiva, que es poden comptar amb els dits de les mans i que traslladen a l’opinió pública una aparença de normalitat, quan en realitat l’activitat del sector ha estat cancel·lada o anul·lada en més d’un 95 per cent. Si afegim que des de l’administració no hi ha previsions ni calendaris de recuperació de l’activitat, entendrem el conseqüent augment de la incertesa i l’angoixa dels milers de persones que hi treballen.
 
L’actitud dels ajuntaments
Pel que fa als ajuntaments, fora de Barcelona i la seva àrea, estem assistint a l’anul·lació de molts contractes artístics. Els ajuntaments ja poden organitzar actuacions a l’aire lliure durant les festes majors però, en canvi, la majoria d’ells opten per no fer-les i no indemnitzen adequadament els artistes i/o empreses organitzadores dels espectacles amb qui ja tenien acordades les dates. Es fa palès una manca absoluta de sensibilitat cap al món cultural i artístic i una falta d’ètica en la gestió pública altament preocupant.

La confusió generada des de la Generalitat
D’altra banda, és alarmant el desgavell provocat per la Generalitat un cop recuperades les competències pel que fa a la desescalada de l’activitat musical en espais tancats. La Generalitat ha actuat de manera inadequada en aprovar de forma unilateral i precipitada una resolució d’urgència que permetia l’obertura de les sales amb un 50% de l’aforament i tres dies més tard, també de forma unilateral, una altra on s’anul·lava la primera i es prohibia explícitament el ball. Això generava una paradoxa perquè es deixava obrir els espais que tenen el ball com a activitat principal, però amb la prohibició explícita de realitzar-la. A més, malgrat que des del 10 de juny s’havia iniciat una taula de treball conjunta entre les Conselleries d’Interior i Salut i les diferents associacions professionals del sector per tal de consensuar un pla sectorial i un procés esglaonat de reinici, en cap moment s’ha tingut constància ni s’han pogut debatre les decisions unilaterals del Govern. D’aquesta manera, el procés de participació de l’administració amb el sector i la feina que s’estava fent ha quedat totalment menystinguda, el que demostra, un cop més, la incapacitat de prioritzar els interessos col·lectius o de sector per damunt de les estratègies electoralistes.
 
Estem d’acord: primer és la salut, però sense greuges comparatius cap a la cultura
Entenem que la gestió d’aquesta crisi no és fàcil, que la salut pública ha de tenir un pes fonamental en qualsevol decisió i que l’activitat dels espectacles musicals es desenvolupa en unes condicions que poden generar un risc de contagis que cal controlar. El sector hi està fermament compromès. No obstant, també veiem com s’està recuperant bona part de l’activitat econòmica, per exemple, amb l’obertura al turisme, la lliure circulació de persones entre territoris, l’eliminació de limitacions d’aforaments en el transport públic o les grans superfícies comercials. A més, en altres sectors s’estan produint rebrots del virus, però no es planteja en cap moment el tancament sectorial o la prohibició explícita a exercir la seva activitat. En canvi, tot i les mesures existents per a mantenir la seguretat en els concerts i el fet que no s’hagi identificat cap brot en cap esdeveniment musical, es continua sense permetre que les activitats musicals comencin a tenir lloc amb uns mínims de viabilitat i de forma controlada i legal i es continua presentant la totalitat dels concerts com a activitats d’alt risc. I tot això en un context on proliferen festes clandestines en locals, cases particulars, pàrquings o a la via pública, sense cap mena de control sanitari.

Ni protecció de la propietat intel·lectual en el mercat digital ni Estatut de l’Artista
A tot aquest panorama hem d’afegir, en primer lloc, que el sector porta reclamant activament a l’Estat Espanyol la transposició urgent de la “DIRECTIVA (UE) 2019/790 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 17 de abril de 2019 sobre los derechos de autor y afines en el mercado único digital”, sense obtenir cap mena de resposta. És una situació sorprenent, doncs les deficiències del sistema de retribució del mercat digital de la música fan imprescindible i urgent l’aplicació de les normes d’equilibri i equitat de les llicències amb les plataformes digitals per retribuir el valor real del que aporten els creadors (músics, artistes, autors i titulars de drets).

En segon lloc, cal denunciar que s’han paralitzat totalment els avenços realitzats fins al moment amb el projecte de l’Estatut de l’Artista, que és absolutament indispensable per solucionar d’una vegada les moltes mancances legals i estructurals causants de la precarietat que des de fa dècades pateixen els artistes i treballadors de la cultura.
 
Demanem respecte i consideració pel sector de la música
És per això que reclamem a totes les administracions públiques que es tingui en consideració el sector musical i la seva situació d’emergència. Tot i les dificultats que puguin haver per recuperar l’activitat, cal que totes les parts ens posem a treballar intensament per aconseguir que la música es pugui tornar a gaudir de forma presencial a les nostres places, carrers, sales, clubs i a qualsevol espai de forma controlada, consensuada i tutelada, de la mateixa manera que es fa amb la resta d’activitats generals. Així mateix, demanem que no s’abandoni la tasca de regularitzar i solucionar la precarietat en què històricament es troba el sector i que en aquests moments s’està fent molt més evident. No hi ha persones amb noms i cognoms responsables del desastre, però sí que tot plegat forma part d’una dinàmica general, d’una acció política que ha ignorat, caricaturitzat i menystingut la música i la cultura des de temps predemocràtics. Ara no podem defallir. Hem de defensar que els ciutadans tinguin accés a la cultura i hem d’assegurar la seva sostenibilitat. Si no ens en sortim, pagarem un preu molt alt: s’haurà de recórrer a fons públics per rescatar un sector en perill d’extinció o bé deixar-lo morir definitivament.




Comments are closed.

Back to Top ↑