EP de confinament de Ran Ran Ran

20 Març, 2020

Arriba a totes les plataformes digitals “Cançons confinades: una odissea en el temps”, enregistrat d’urgència per Ferran Baucells durant el primer cap de setmana de confinament.

Ho explica el mateix autor amb les seves pròpies paraules:

“Aquestes setmanes hem d’estar a casa. Això vol dir estar uns dies amb les meves guitarres, encara que no amb l’equip de doble platina Amstrad amb la funció de karaoke per a poder fer overdubs, com quan vaig començar a fer cançons i encara ens trobàvem al segle XX, ara tinc el Garageband que dona moltes més opcions, però segueixo encallat en el so dels discos de Sentridoh, del Lou Barlow més domèstic i aquella bufera que acompanyava melodies genials, o al Calamaro d’El Salmón i els anys següents, gravant compulsivament a casa cançons sense parar, cançons i melodies que no sonaven millor quan passaven per un estudi sinó que trobaven la seva vida en el confinament a casa.

Molts cops m’ha passat pel cap la idea que una cançó sona molt bé però i com sonen les demos? soc un enamorat del lo-fi, així que, ara les demos surten sense parar i tenen el poder en aquest moment… Per tant, millor aprofitar aquests dies per a gravar temes que surten sense aturador tancat a casa i posar ordre a idees que em voltaven pel cap fa temps.

A1. Una odisea en el temps: aquesta és la cançó que en més breu temps he fet i publicat mai, la vaig escriure dijous passat i ja sona. També aprofito aquests dies per posar-me al dia amb els llibres pendents que tinc i les ‘Memòries d’ultratomba’ de Chateaubriand em donen la idea d’estar seguint la vida d’una persona que fa un parell de segles va viure moments únics… la cançó vol ser una mena de viatge en el temps, i és que i si un dia aconseguim viatjar en el temps? Realment tot, TOT estaria passant al mateix moment i 1929 (NY), 2003 (BCN) i 1799 (Egipte) no estarien tan lluny… idees que et passen pel cap durant un  confinament.

A2. Una darrera cançó (4F): una cançó molt personal, sempre he volgut posar algun personatge de còmic en un tema i Galactus no està mal per començar a fer-ho. I flipo amb lo bé que sonen les guitarres elèctriques amb el Garageband.

A3. Full de ruta: el primer vers el vaig robar a en Josep Baucells (tot queda en família), d’aquí va sortir la cançó estirant,… la guitarra i la veu les vaig gravar ben entrada la nit, i li dona un color ben lo-fi.

B1. Un itinerari nou: passa la nit, arriba el matí, seguim confinats a casa, i segueix la mateixa cançó però tocada amb més força i guitarra elèctrica, teclat, ara puc fer una mica més de soroll (tinc uns veïns molt macos) fins que torni a fer-se fosc.

B2. Flor de taronger: tinc una cançó ‘Parc Vallparadís’ que no acaba de funcionar, n’he reciclat la lletra i n’ha sortit aquesta cançó… de tota manera ja podrem anar al parc més endavant.

B3. 1942: el meu darrer viatge va ser al desembre del 2018 a Viena, volia seguir les passes de l’escriptor Stefan Zweig, que té una obra que em fascina, i treure’n una cançó (o un disc, s’ha de ser ambiciós)… a Viena no vaig descobrir massa d’ell, però ara tancat a casa ha arribat el moment de gravar aquest tema. Amb agraïment a l’Albert Forns i la seva novel·la ‘Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)’ i amb ganes de que tots puguem sortir de casa ben aviat a llegir, a prendre un te o a fer algun viatge de tant en tant.

Gravat i mesclat a casa, a Vallparadís, a mitjans de març de 2020, amb el Garageband”.




Comments are closed.

Back to Top ↑