L’Editorial d’OnaCat.Ràdio.
La música cantada en català és una part essencial de la cultura catalana i una expressió artística que ha estat en constant evolució al llarg del temps. Tot i això, en aquest article volem abordar de manera crítica alguns aspectes que envolten aquesta escena musical, com ara l’autenticitat artística, la comercialització excessiva i les tendències homogeneïtzadores. És important reflexionar sobre aquests aspectes per tal de promoure una música en català rica, diversa i amb una genuïna expressió cultural.
La música cantada en català ha de fer front a l’enorme pressió d’adaptar-se als gustos i exigències del mercat musical actual. A vegades, aquesta pressió pot conduir a una pèrdua de l’autenticitat artística. Hi ha casos en què els artistes són forçats a produir música que segueix les tendències comercials més populars, allunyant-se de la seva pròpia identitat musical i cultural. És important que els artistes en català puguin explorar i expressar-se lliurement sense haver de comprometre la seva autenticitat.
En un context on la música està fortement influïda per l’aspecte comercial, és comú veure com s’intenta vendre i promocionar la música en català com un simple producte de consum. Aquest enfocament pot generar una simplificació de la música i un ús excessiu de fórmules comercials que reprodueixen estereotips i fórmules de èxit ja conegudes. Això pot tenir com a conseqüència una manca d’originalitat i creativitat en la música en català, reduint-la a un producte massificat i sense ànima.
La música cantada en català també ha de fer front a la tendència globalitzadora que intenta estandarditzar la música i eliminar les seves particularitats regionals. És important preservar la diversitat i la riquesa de les influències musicals pròpies de Catalunya. Fomentar una música en català que integri sons i estils autòctons, així com altres influències, permetrà mantenir una identitat musical única i enriquir la diversitat cultural.
Per garantir una música en català autèntica i diversa, és fonamental que els artistes, els mitjans de comunicació i el públic en general valori i promogui la creació musical original, la innovació i la recerca de noves sonoritats. És essencial donar suport als artistes emergents i a les propostes menys comercials, donant-los espai i visibilitat perquè puguin créixer i desenvolupar-se lliurement.
Un apartat especial necessitariem per parlar del que es fa des de les institucions públiques, o sigui, amb els diners de tots i totes. Un clar exemple, el programa de TV3 “Eufòria”, que es vol convertí en bandera de nous valors a casa nostra, el que sí és l’únic programa que es dedica a la música, no existeix cap espai per a noves creacions, ni pels nous creadors/es emergents, quan la realitat és, afortunadament, que tenim un munt. Aquesta és la realitat que podem cridar amb “eufòria”.
La música cantada en català és un tresor cultural que mereix ser protegit i valorat. Tot i els desafiaments que enfronta, és fonamental fomentar una visió crítica que afavoreixi l’autenticitat artística, lluiti contra la comercialització excessiva i promogui la diversitat i la riquesa cultural. Això permetrà que la música en català continuï evolucionant i reflectint la identitat i la sensibilitat del poble català, així com contribuirà a enriquir el panorama musical global amb propostes úniques i genuïnes.