L’Editorial d’OnaCat.Ràdio.
En els últims anys, s’ha plantejat una visió simplista de la música catalana com una mera fanfara festivalera. En aquesta editorial, volem qüestionar aquesta noció equivocada i destacar la diversitat, la qualitat i el valor artístic de la música catalana més enllà dels festivals.
La música catalana no es limita als festivals estivals. És una escena vibrant, diversa i creativa, amb una varietat d’estils i gèneres que abasta el pop, el rock, l’indie, l’electrònica, el jazz, el flamenc, el folk i molt més. Hi ha una multitud d’artistes que treballen amb passió i compromís per aportar noves propostes musicals i enriquir el panorama musical català.
La música catalana ha donat lloc a una gran quantitat d’artistes amb talent que han assolit reconeixement a nivell internacional. Des de cantautors com Joan Manuel Serrat i Raimon fins a grups contemporanis com Mishima o Els Amics de les Arts, aquests músics han conquistat els escenaris més importants i han arribat als cors del públic amb les seves lletres evocadores i melodies captivadores.
Una altra característica destacada de la música catalana és la seva capacitat per abordar temes profunds i qüestions socials rellevants. Molts artistes catalans utilitzen les seves lletres per expressar les seves inquietuds, qüestionar el sistema i promoure el canvi. Les seves cançons parlen de temes com la identitat, la política, la desigualtat, l’amor i la lluita per la justícia.
Encara que els festivals són importants i ofereixen una plataforma per descobrir nous talents, és injust limitar la música catalana únicament a aquests esdeveniments. Catalunya té una àmplia xarxa de sales de concerts, teatres i espais culturals que acullen actuacions musicals al llarg de tot l’any. Aquests espais ofereixen oportunitats per a artistes emergents i permeten al públic gaudir de la música catalana en un entorn més íntim i proper.
En aquests darrers anys hem pogut comprovar, com un gran nombre de grups del nostre país, han passat a aquest tipus de música en detriment d’altres estils. Sabem que la quantitat de municipis a Catalunya s’acosta als 950, això vol dir la mateixa quantitat de festes majors i si ho multipliquem per barris, la quantitat ja és de sucar-hi pa. Hem de renunciar a altres estils? Per sobre de tot hi ha el sobreviure? Tenim els nostres dubtes sobre això, la música és art o simplement consumisme? No és la nostra intenció anar en contra de cap tipus de música, tenim clar que hi ha molt bona música en tots els estils de música, en tots, però no tenim clar, fins on han d’arribar segons quins tipus de renúncies i el perquè.
És essencial rebutjar la visió reductora que considera la música catalana només com a fanfara festivalera. La música catalana és una manifestació artística profunda i diversa, amb artistes talentosos, lletres significatives i una àmplia gamma d’estils musicals. Valorem i celebrem la música catalana en tota la seva magnitud i busquem espais més enllà dels festivals per explorar i gaudir d’aquest riquíssim patrimoni musical.
