Au Rora presenta una peça dolça però amb punch, ‘Espero no arribar tard’
La cançó parla de connexions que encara cremen i la nostàlgia d’allò que podria haver estat.
En el pont de la cançó, l’Au Rora es troba amb un antic amor que duu a la mà el mateix fanalet que ella. Tot i aquest retrobament carregat de significat, triarà deixar-lo enrere i continuar el seu camí cap a un no res inquietant que culmina en un Parc Güell solitari i en la foscor. El recorregut, a més de físic, és emocional: una fugida endavant que no busca resolució sinó acceptació.
El videoclip, rodat entre els barris barcelonins del Carmel i Vallcarca, i on també participa el reconegut actor Marcos Franz, busca expressar el neguit emocional d’algú que pateix un mal d’amor i no sap què fer-ne. Els pendents abruptes i les escales d’aquests barris serveixen per reflectir visualment la tensió i el desgast de la protagonista, que camina constantment, desorientada, en un entorn que sembla no oferir cap sortida clara.
Els referents visuals del videoclip són eclèctics però definits: Aki Kaurismäki, Wes Anderson i el dibuixant Hergé, que aporten una estètica de conte melancòlic, amb colors plans, composicions simètriques i un aire de realisme màgic molt particular.












