Berta Sala, a punt de fer florir la primavera amb un nou disc d’amor a la música
El seu segon disc, “Sense saber-ho”, és un treball on la polifacètica cantautora segueix indagant en el seu jo més profund a través de l’idil·li que té amb la música.
Gairebé tres anys després d’irrompre en la indústria discogràfica amb Hertogstraat, Berta Sala torna amb un nou treball, “Sense saber–ho”, un disc que no només la consolida com a cantautora, sinó que també referma una manera de fer i d’entendre la música enormement honesta i genuïnament singular. Amb la paraula com a arma de combat, la cantant i compositora manresana continua, amb aquest nou llarga durada, el seu procés d’autoconeixement i entesa del món on vivim; un procés que, en aquest cas, transcendeix l’acceptació individual i se centra en deixar sortir tot el que hagi de sortir, independentment de l’ordre, la forma o la coherència conceptual.
A “Sense saber–ho”, Sala no s’amaga ni de qui és ni de què sent. Ben al contrari: canta als quatre vents allò que la travessa. Perquè cantar la connecta, l’allibera i li permet encarar la vida amb la mirada i la intenció més posades en el ser que no pas en el fer. “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”, deia Eduardo Galeano. I aquesta és l’estela que guia aquesta cantautora del Bages, la raó de ser de la qual és crear universos d’harmonia, serenor i reflexió que pacifiquin, endolceixin i omplin de matisos l’existència.
Vuit cançons íntimes i punyents són les que componen aquest nou treball, que començarà a veure la llum coincidint amb l’arribada de la primavera. “Sense saber–ho”, doncs, no es publicarà tot a la vegada, sinó que Sala anirà desgranant els temes mica en mica, de manera que només el públic que vagi als seus concerts podrà descobrir, d’un sol cop, les noves composicions. Unes composicions que beuen dels referents poètics, literaris i musicals de l’artista –com Montse Barderi, Maria Mercè–Marçal o Lizzy McAlpine– però que sobretot li serveixen de teràpia per arribar on la paraula parlada no arriba.