Diana Murr presenta ‘Rapsòdia del teu cos’, un nou pas endavant dins un univers artístic propi i contundent

16 gener 2026

L’artista consolida el seu projecte amb aquest tema que aprofundeix en el cos, el desig i la deconstrucció de l’amor romàntic.

Després de l’èxit del seu primer senzill, ‘Batecs de plàstic’, Diana Murr presenta ‘Rapsòdia del teu cos’, una nova peça que consolida el seu univers creatiu i reforça la seva irrupció dins l’escena musical catalana.

‘Batecs de plàstic’ ha entrat a les llistes de les cançons més radiades i acumula milers d’escoltes a les plataformes digitals, situant Diana Murr com una de les veus emergents amb més projecció del moment.

Amb aquest bagatge recent, l’artista fa un pas endavant i aprofundeix en el discurs iniciat amb el seu debut. ‘Rapsòdia del teu cos’ és el segon senzill del projecte conceptual ‘Destronada’ i aborda les conseqüències emocionals d’una ruptura, qüestionant els imaginaris clàssics de l’amor romàntic i la idealització del desig.

El terme rapsòdia defineix l’esperit de la cançó: una obra fragmentada, lliure i emocional, on conviuen diferents estats d’ànim i textures. La peça narra com una absència es transforma en presència persistent i com el cos conserva records, gestos i promeses que dificulten el procés de superació. En aquest relat, Diana Murr actualitza la figura del cavaller salvador—convertit aquí en un motorista contemporani—i posa en evidència l’espera inútil d’un retorn que mai no arriba.

“A ‘Rapsòdia del teu cos’ parlo d’aquest moment en què una relació ja no existeix, però el cos encara no ho ha entès. Quan la ment sap que s’ha acabat, però el cos continua recordant, esperant i idealitzant.” —Diana Murr

El projecte manté una forta dimensió performàtica, integrant música, cos i imatge com a parts inseparables del discurs artístic. El videoclip de ‘Rapsòdia del teu cos’, concebut com un pla seqüència de dansa, representa vuit reminiscències corporals que arrosseguen la protagonista cap a la idealització tòxica, fins que aquesta decideix abandonar l’espera i reprendre el control del seu relat. La coreografia, signada per Pol Roselló Weisz, esdevé una eina narrativa clau.

“La rapsòdia del cos és això: fragments, records, impulsos que no segueixen una lògica. El cos conserva gestos i memòria fins que arriba el moment de trencar amb aquesta idealització.”

Musicalment, la cançó s’inscriu en un pop-rock intens i expressiu, amb producció de Nil Canals, i reforça la voluntat de Diana Murr de construir una proposta artística total, on la cançó dialoga constantment amb l’univers visual i escènic.