El Govern aprova el Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial

4 febrer 2025

El text busca la salvaguarda de festes, expressions orals i artesanals, danses i balls, representacions i art culinari.

El Govern ha aprovat el projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar les representacions, expressions, coneixements, activitats i les tècniques que les comunitats reconeguin com a part del seu patrimoni. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals lligats a les pràctiques. Els àmbits que inclou són processos i tècniques artesanals tradicionals; creences, festes, rituals i cerimònies; expressions orals, gestuals o visuals, incloses la llengua i les modalitats lingüístiques; danses i balls, representacions, jocs i esports; manifestacions musicals i sonores; arts culinàries; formes d’organització social; i usos i costums tradicionals d’àmbit local o nacional.

La futura llei preveu mesures per tal de reforçar les condicions, materials o immaterials, que són necessàries per a l’evolució i manteniment d’aquest patrimoni, així com per a la seva transmissió per al conjunt de la societat i per a les generacions futures. Les mesures comprenen la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, el reconeixement, la transmissió, la difusió i la revitalització d’aquest patrimoni en els seus diferents aspectes, així com la coordinació entre els diferents agents que participen en tots o en algun d’aquests processos.

Els béns identificats com a més representatius del patrimoni cultural immaterial es declararan com a béns culturals immaterials d’interès nacional (BCIIN), que s’hauran d’inscriure en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, o bé com a béns culturals immaterials d’interès local (BCIIL). Tots els béns hauran de complir els atributs de pertinença, reconeixement, representativitat, vigència, tradició i contemporaneïtat, interculturalitat, equitat i sostenibilitat.

A més, amb l’entrada en vigor de la llei, es declararan béns culturals immaterials d’interès nacional els elements ja inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i al Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. D’altra banda, es reclassificaran com a béns culturals immaterials d’interès nacional les festes tradicionals d’interès nacional, els elements festius tradicionals d’interès nacional, les festes patrimonials d’interès nacional i els elements festius patrimonials d’interès nacional.

Segons el projecte de Llei, les administracions públiques hauran de promoure el coneixement i l’inventari de les manifestacions, com també dels agents portadors o protagonistes, àmbits, béns i creacions del patrimoni cultural immaterial de Catalunya; difondre el patrimoni cultural immaterial en totes les seves modalitats i àmbits; potenciar la valoració social i cultural de les distintes manifestacions del patrimoni cultural immaterial i fomentar, especialment mitjançant instruments econòmics i pressupostaris, les manifestacions regulades en aquesta llei. A més, hauran de facilitar la participació de totes les persones en la vida cultural a través del patrimoni cultural immaterial, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar de forma inclusiva llur identitat.

La declaració de béns culturals immaterials d’interès nacional requerirà l’obertura prèvia d’un procediment, iniciat d’ofici per l’Administració de la Generalitat, per pròpia iniciativa o a instància d’una altra administració pública, comunitat, entitat, grup o persona directament relacionat amb el bé immaterial.

De la mateixa manera, l’obertura del procediment comportarà l’aplicació immediata i provisional de les mesures de salvaguarda establertes per als béns culturals immaterials que ja han estat declarats com a nacionals. L’expedient de cada bé haurà d’incloure l’informe favorable del Consell de l’Etnologia Catalana i de l’Institut d’Estudis Catalans i haurà de comptar amb participació de professionals dels àmbits de l’etnologia, l’antropologia i el patrimoni cultural.

L’objectiu d’aquesta llei és situar el patrimoni cultural immaterial català, d’acord amb la seva actual rellevància social i cultural, al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic. Així, la Llei vol reforçar l’impuls de programes d’identificació, estudi, protecció, salvaguarda i promoció d’aquest patrimoni, i estableix les categories de protecció, el procediment per a la seva declaració o catalogació, les mesures de salvaguarda i les competències de les diferents administracions públiques en aquest àmbit. La Llei s’estructura en 24 articles distribuïts en cinc capítols, quatre disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries i tres disposicions finals.

El Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial català, que ja es va començar a treballar en la legislatura passada, pretén avançar en l’actualització de la legislació en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial, un fet necessari donat que la normativa catalana vigent no s’adapta al concepte ni tampoc a la regulació que preveu la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

L’aprovació del text per part del Govern, prevista en el Pla de Govern de la XV legislatura, permetrà portar la llei al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació definitiva.