El grup de folk, Trinitat Nova, publica música nova després de 5 anys de guaret

22 gener 2026

L’Ep ‘Aquí estem’ és un petit acte de resistència.

Just ara que Catalunya està immersa en el debat (calurós i necessari) sobre el retrocés de la llengua. Just ara que a Barcelona ja no saps on anar a menjar una butifarra amb seques i beure vi de porró. Just ara que els únics morros que valen realment la pena són els del Nou Sardenya. Ara més que mai cal fer una reivindicació.

I com que Trinitat Nova ha estat sempre una banda quixotesca, insòlita i gairebé absurda —però de causes nobles—, ens hem tornat a reunir. Ho fem al voltant d’un nou EP, ‘Aquí estem’, una col·lecció de cançons que fan bandera de la tradició, l’amistat, la senzillesa i totes aquelles coses aparentment fora de temps però absolutament urgents.

El nou EP es mou entre una sonoritat folk/country amb ressons bob-dylanians, pau-ribencs i altres influències que no cal desvelar. Un disc fet sense presses ni artificis, mirant més cap endins que cap a fora, i reivindicant una manera de fer i de dir que sembla en perill d’extinció.

Després de cinc anys d’inactivitat, la banda es reuneix amb una formació renovada però fidel a l’esperit original:

Pau Ballbé a la veu, Llorenç Orriols (Mareta Bufona) a la bateria, Leo Guateque (La Rauxa, Los Retrovisores) al baix, i la incorporació a la guitarra de Lo Quimet de Cal Boter.

Sense deixar enrere l’esperit punk de la darrera etapa —amb què van conquerir el cor de l’escena underground barcelonina, especialment amb el disc ‘Tal qual’ (Indian Runners, 2018)—, Trinitat Nova recupera en aquest EP una sonoritat més folk seixantera, que també es reflecteix en un directe més ric en matisos. Un directe que combina cançons curtes, directes i contundents amb passatges més psicodèlics i atmosfèrics, tal com ja es va poder comprovar als darrers concerts a la sala Upload (7 de novembre) i al Bar Itàlia de Vilanova i la Geltrú a finals del mateix mes.