Entre els grups que han rebut una nominació per votació popular hi ha Bad Gyal, The Tyets, Andrea Motis, El Pot Petit, Estopa, Ginestà, La Fúmiga o Maria Jaume. A banda dels finalistes que s’han conegut en una festa aquest dimecres a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, s’han donat a conèixer els Premis Enderrock d’Honor i Trajectòria. Quan es compleix mig segle del mític disc ‘Bèstia!’ (Edigsa, 1977), Oriol Tramvia és reconegut amb el Premi d’Honor. El Trajectòria se l’emporten els Sabor de Gràcia “pel seu compromís amb el gènere i la seva aportació en la difusió i evolució de la rumba catalana al llarg de tres dècades”.

En el terreny de la música clàssica, l’organista Montserrat Torrent serà reconeguda amb el Premi Enderrock – 440 d’Honor “per la seva impressionant carrera i el seu paper fonamental en la divulgació de la música d’orgue”.

El compositor Albert Guinovart rebrà el Premi Enderrock – 440 a la Trajectòria, en homenatge a la seva “extensa obra que ha abastat des de la música simfònica a la música per a teatre i cinema”.

El Premi Enderrock – 440 al Millor Compositor serà per a Benet Casablancas, “en reconeixement de la seva aportació a la música contemporània amb un estil sofisticat i innovador, convertit en una de les personalitats més rellevants del panorama musical”.

El Premi Joan Trayter a millor productor de l’any serà per a Joan Borràs, el teclista d’Oques Grasses i un dels productors de referència al país.

Segons han explicat des de l’organització, aquesta edició ja s’han comptabilitzat 56.678 vots en les dues primeres rondes de votació, que representen un augment del 16%. Aquest dimecres s’ha obert la tercera i última volta de votacions al web del certamen, que permetrà votar fins al 16 de febrer.

El resultat dels guanyadors de les categories de votació popular i els premis de la crítica es donaran a conèixer en una doble cita. Per una banda, hi haurà la segona edició dels Premis Enderrock – 440 de clàssica, jazz i públic familiar, el dijous 27 de febrer al Centre Cultural La Mercè de Girona. En aquest acte es reconeixerà els millors discos de clàssica i jazz per votació popular i de la crítica. També es lliuraran els Premis Xesco Boix de públic familiar, segons públic i crítica, i els tres guardons especials.

En aquest sentit, l’organització ha explicat que els nominats finalistes en la categoria de clàssica a millor disc del 2024 per votació popular són Alba Ventura, l’Escolania de Montserrat amb el Cor Jove Amics de la Unió i l’Schola Cantorum, i Oriol Estivill i Daniel Ruiz.

En la categoria de millor artista revelació de clàssica, els més votats han estat Emma Stratton, KamBrass Quintet i Xavi de la Fuente & Xavier Pardo.

Pel que fa a jazz, els candidats a millor disc són Albert Bover, Àlex Fortuny i Andrea Motis, mentre que els artistes de jazz revelació més votats han estat Eva Verde & Danilo Tarso, Gerard Chumilla i Neus Plana Turu.

Per acabar, el Premi Xesco Boix al millor disc per a públic familiar del 2024 podria ser pel Pot Petit, The Penguins i Xiula.

D’altra banda, a la gala dels Premis Enderrock la nit del dijous 6 de març a l’Auditori de Girona es lliuraran 21 guardons –10 de la crítica i 11 de votació popular– als millors discos, cançons, clips i artistes de les categories de pop-rock, cançó d’autor, rock, folk i músiques urbanes, a més dels quatre premis especials d’Honor.

Al cantant i actor català Oriol Tramvia s’ha mostrat molt satisfet que els Enderrock li reconeguin la carrera amb el Premi d’Honor. “No m’ho esperava. Em treuen una mica la pols i m’acaronen. Em diuen que em recorden i això sempre està bé perquè la gent no em recorda gaire. Igualment, no he volgut fer una obra eterna i tal”, ha reflexionat a l’ACN.

El premiat ha recordat l’impacte vital i artístic que va tenir el franquisme en la seva carrera i ha parlat de la “ràbia” que sentien tota una sèrie d’artistes de la seva generació com Pau Riba o Jaume Sisa.

Després de dir que ell “no sabia que estava fent punk”, ha reflexionat que en l’actualitat ja no es pot anar a contracorrent perquè això està “absorbit pel sistema”. “No puc parlar amb en Collboni i demanar-li el Parc Güell durant tres dies per parlar d’anarquisme. Doncs això vam fer-ho”, ha posat d’exemple. “Vam portar a les institucions quelcom que estava molt latent als carrers. Ara tot és molt quadrat”, ha afegit.

Des de Sabor de Gràcia, Sicus Carbonell ha reivindicat la “professionalitat” i la “disciplina” amb la que han intentat treballar al llarg de 30 anys. “No hem buscat la cançoneta que ens doni l’èxit sinó que hem sigut constants i treballant molt. Les coses així s’aconsegueixen. El reconeixement és també una porta pels nous amants de la rumba que vinguin rere nostre”, ha sostingut.

Carbonell ha explicat a l’ACN que vol viure intensament els 10 anys que venen amb el grup perquè quan Sabor de Gràcia celebri 40 anys “faran un pas al costat”. “Després amb 60 anys vull intentar fer un pas al costat. Mentalment, m’ha de mentalitzar molt”, ha raonat.

El compositor Albert Guinovart, premiat amb el 440 a la Trajectòria, ha explicat en el transcurs d’un dinar que se sent molt “enriquit” quan pot compaginar diversitat de tasques com acompanyar un músic, fer de docent i la música d’un teatre musical. “M’enriqueix molt poder fer diverses coses. Les circumstàncies del país porten al fet que molts hàgim de fer moltes coses”, ha analitzat.

Guinovart ha recordat que al llarg de la seva vida mai ha volgut fer “experiments”. Havia abandonat la intenció de ser compositor fins que va participar del projecte de ‘Mar i Cel’. El musical de Dagoll Dagom li va fer veure que la seva música tenia una “resposta popular” i a partir de llavors va començar a dedicar-se més a la composició.

Text: Guillem Roset/ACN