Figa Flawas sorprèn amb ‘A la freska’
Un ska que transforma el dolor d’un amor que fa mal en un himne festiu ple de contradiccions.
Després d’un any pràcticament en silenci, Figa Flawas torna a sorprendre amb ‘A la freka’, una cançó amb paisatges reggae i ska sobre l’amor no correspost, la dependència emocional i l’acceptació resignada d’una relació que ja no fa bé. Amb un to musical contradictòriament alegre, el duet de Valls retrata una realitat molt comuna: saber que caldria marxar, però quedar-se igualment. A base de ritme sincopat i festiu i amb metàfores tan boniques com doloroses “he matat les papallones acostant-me per voler tocar-les”, la cançó culmina amb un catàrtic, però també crit d’alliberament, “i si no m’estima, a cagar a la via”.
‘A la freska’ és molt més que una balada: és un viatge sonor i emocional en tres actes. Comença amb una introducció atmosfèrica i delicada, que convida a entrar en una intimitat plena de sensibilitat, frustració i amor incondicional. De seguida evoluciona cap a un reggae suau i contagiós, que aporta una aparença de calma i bones vibracions, en contrast amb el sentir de la lletra, que parla d’un malestar latent i una felicitat absent. I quan menys s’espera… esclata en un ska poderós i imparable. El tempo puja, l’energia es desferma i tot explota: és el moment de treure la ràbia, de dir prou, de ballar mentre es clama que estimar algú que no ens correspon també pot ser una festa alliberadora. Una proposta valenta, sincera i trencadora que connecta amb el cor… i amb els peus.
La cançó també és un clar homenatge a l’ska, un gènere històricament molt nostrat, que els i les catalanes portem a l’ADN de la mateixa manera que hi portem sèries com “Els joves” o “Plats bruts”. És per aquest motiu que la portada està dissenyada per l’il·lustrador Txarly Brown, autor de les portades de grups mítics de l’ska com els nord-americans The Toasters, els jamaicans Skatalites i Prince Buster i els catalans Skatalà i Dr. Calypso.











