Guillem Gisbert: “No tinc interès en explotar la discografia de Manel en els meus discos ni en els meus concerts”

1 març, 2024

El cantant publica l’esperat ‘Balla la masurca!’, un àlbum “continuista” amb el so dels darrers treballs del grup.

Quan es compleix gairebé un any de l’anunci de Manel, que baixava dels escenaris i aturava la seva activitat “fins a nova ordre i més temps de l’habitual”, el cantant del grup Guillem Gisbert publica el seu primer i esperat àlbum en solitari ‘Balla la masurca!’ (Ceràmiques Guzmán). El disc és un pas endavant del músic amb l’ajuda de diversos productors, però no és un trencament amb les sonoritats i ritmes dels últims treballs de Manel, sinó que és “continuista” amb el que venien fent fins ara. Amb la mirada posada en la gira de presentació de ‘Balla la masurca!’, Gisbert assegura, en una entrevista amb l’ACN, que no té cap interès en explotar la discografia de Manel en els seus discos ni tampoc en els concerts.

Gisbert admet que és difícil dir quan va començar a pensar les onze cançons de l’àlbum ‘Balla la masurca!’. Alguna idea, explica, és de l’època del disc ‘Jo competeixo’ de Manel, publicat el 2016, però altres les ha escrit fa un any quan estava immers en el procés de producció de les noves cançons. Opina que un no sap quan comença realment la confecció d’un disc, primer s’apunten idees que seran les primeres de moltes petites idees que s’aniran teixint fins que al final es publica l’àlbum.

‘Balla la masurca!’ és hereu de la sonoritat de Manel, en especial dels dos últims LP. Gisbert creu que el “moment més traumàtic” va ser la introducció de sintetitzadors a ‘Jo competeixo’. “No tinc la sensació que hi hagi una gran incorporació nova a nivell sonor, és un disc bastant continuista amb el que veníem fent fins ara” amb “una barreja molt eclèctica entre la part de sintetitzadors, la part de la percussió electrònica i sons digitals” i la introducció de la cançó folk ‘Les aventures del general Lluna’. Gisbert destaca que li agrada que aquestes parts diverses convisquin amb naturalitat i creu que és el que seguirà fent amb el seu projecte. “M’agrada incorporar eines noves per jugar-hi”.

Respecte les lletres del disc, no li interessa ser “obscur ni dir coses que no s’entenguin o que la gent faci teories perquè la lletra diu una cosa estranya”. Quan comença a escriure, Gisbert busca una emoció i a partir d’aquí construeix “un artefacte” que busca precisament aquella emoció imaginada. En general, detalla, es tracta de ser “suggeridor i que les paraules entrin a l’univers que planteja la cançó i que siguin lògiques una darrera de l’altra”.

Després de 15 anys d’estar acompanyat pels seus companys de Manel en la creació de discos, les presentacions i els concerts, reconeix que ara que s’enfronta sol amb el seu projecte personal a vegades se sent “més lliure”, però en altres moments “més sol”. Destaca que fer un disc és “una successió de moltes decisions diferents, a vegades molt petites i intranscendents, que s’han de prendre cada dia, i el grup és una màquina perfecta de fer-ho d’una manera senzilla”. En canvi, afegeix, “un individu sol necessita una força i una energia per prendre constantment aquestes decisions i és el que m’ha sorprès més”. També comenta que el focus que es posa sobre la persona és molt “més violent” quan es presenta un treball en solitari amb el nom i cognom propis.

Gisbert fa broma que ara que s’enfronta en solitari a la promoció del seu disc està vivint un procés d’adaptació. El cantant mai s’hauria imaginat als 42 anys obrint-se un compte d’Instagram i fer un post per primera vegada. “M’agradaria viure en un món on les xarxes socials no fossin necessàries per la carrera d’un músic, però ho són”, lamenta.

A Guillem Gisbert li agrada treballar en equip. Això ho té molt clar. “Ningú està en un grup 15 anys si no hi està còmode treballant en equip”, afirma i diu que està molt orgullós de tot el que han fet amb Manel. També remarca que al final el que més li interessa és que “les cançons estiguin bé i siguin bones”.

Gisbert recorda que quan van fer l’últim concert de Manel havien acordat que no farien un disc immediatament com venien fent els darrers 15 anys, però sent conscients que algun dia es tornarien a ajuntar per tirar-ho endavant. El cantant del grup reitera, com ja va dir, que no van poder controlar que es fes servir el verb separar-se per referir-se a l’aturada de Manel. “Està bé que tots ens acostumem que això pugui passar, que un grup amb una trajectòria tan llarga agafi camins diferents sense utilitzar aquests grans titulars a l’explicar-ho”. Confessa que tots ells quatre formen part d’un nucli, són amics i mantenen el contacte. “El que ha passat és que de manera natural ens ha vingut de gust deixar de veure les respectives cares cada dia com portàvem fent durant aquest temps”.

Gisbert destaca que un grup de música ha d’estar molt sincronitzat tota l’estona i assegura que quan Manel es torni a sincronitzar i les respectives activitats professionals tornin a coincidir hauran de decidir quan tornen a treballar plegats. “Estic bastant convençut que abans de 10 anys ho estarem fent perquè ens vindrà de gust. Jo i els altres tres estan d’acord amb mi en què fem un bon equip i estem orgullosos de les coses que hem fet i ens ho passem bé junts també, però els quatre també estem d’acord que ara tocava fer això”.

A partir d’aquí, detalla que no té clar fins on arribarà “aquest projecte que es diu Guillem Gisbert. No sé on aniré a parar un cop surti el disc i comenci a fer concerts”.

Sobre el repertori dels concerts, assegura que no li agrada quan un cantant fa una carrera en solitari i canti temes de la seva banda en concert, però indica que fa 15 anys que es dedica a la música i només té onze cançons, que són les de l’àlbum. “Intentaré donar-li voltes a la discografia de Manel i veure si alguna cosa té sentit, però a mesura que vagi treballant n’aniré fent d’altres”. En qualsevol cas, assegura que “no té cap interès en explotar la discografia de Manel en els seus discos ni tampoc en els seus concerts”.

La gira de ‘Balla la masurca!’ arrencarà el proper 3 de maig a la Sala Apolo de Barcelona (entrades exhaurides) i l’endemà amb un passi doble al Festival Strenes de Girona (entrades exhaurides). La seva presentació a Madrid serà el 10 de maig al Teatro Eslava. També arribarà al Teatre de Tarragona (8 de juny), al Talarn Music Experience (19 de juliol), a Portalblau (Fòrum Romà d’Empúries, 11 d’agost) i al Festival de Porta Ferrada (a Sant Feliu de Guíxols, 15 d’agost), entre d’altres.

El compositor ha treballat a ‘Balla la masurca!’ amb diversos productors i assenyala que això és molt habitual en la industria del hip hop que “des de fa anys ha desembarcat a la nostra cultura, en el qual el paper del productor és molt diferent a una producció de pop rock on la banda manava molt”. Assegura que ara el productor ha agafat un pes molt important i significatiu i és “algú que enriquirà molt la cançó que treballes”. Confessa que volia treballar amb més d’un productor perquè ja que feia un disc sense Manel li venia de gust conèixer gent i “forçar la part extravertida”. “Sé que les cançons sempre són millors quan hi ha gent que no ets tu que hi col·labora”.

Han treballat en la producció Jordi Casadesús, membre de La Iaia i productor de Núria Graham i Marem Ladson; Anxo Ferreira, integrant dels recentment dissolts Novedades Carminha i actualment col·laborador i productor de Sen Senra; d’El Extintor, l’equip format per David Soler i Marcel Bagés, i novaiorquès Jake Aron, col·laborador habitual de Manel. Entre d’altres al disc també hi ha col·laborat els membres de La Ludwig Band Pau Esteve, Andreu Galofré, Roger Cassola i Gabriel Bosch a la cançó ‘Les aventures del general Lluna’ i la Rondalla Puiggraciós interpreta, sota la direcció de Joan Figueres, l’’Estudiantina’, que tanca l’àlbum.