Hernández ha començat la seva intervenció deixant clar que la cultura ha de ser “dinàmica, forta, accessible i participada” i que pot servir com a motor de “transformació, empoderament i cohesió social”. En aquest sentit, ha recordat que s’ha de concebre com el “quart pilar” del benestar i que, precisament per això, s’ha de fer front a les desigualtats que hi ha a la societat i que no permeten a moltes persones tenir-hi un accés complet.

La consellera ha destacat la necessitat de treballar per posar la cultura “al servei del conjunt de la ciutadania” mitjançant “polítiques que posin les persones al centre”. Per això, segons ha explicat, que cal “assegurar que absolutament tothom i arreu, tingui accés als béns i serveis culturals del país i pugui gaudir-ne en igualtat de condicions”, posant especial èmfasi en les persones vulnerables i en aquelles que estan en risc d’exclusió. “La cultura de base és una eina d’inclusió, equitat i cohesió social que fa possible l’existència d’un univers creatiu d’alt nivell que enriqueix l’imaginari col·lectiu, crea referents i ens projecta al món”, ha afegit.

Per fer-ho possible, ha dit que el Departament té la voluntat de materialitzar el 2% del pressupost de la Generalitat per Cultura. De la mateixa manera, es proposa actualitzar el marc normatiu, amb l’impuls de la Llei de drets culturals que, segons la consellera, “ha de marcar un abans i un després” i que serà “la llei bàsica i de referència del sistema cultural català”. Hernández ha explicat que, tant l’increment pressupostari com l’aprovació d’aquesta nova llei, són “reivindicacions majoritàries”, que tenen un ampli suport social i parlamentari.

Hernández ha assenyalat que les grans prioritats en aquesta legislatura són garantir els drets culturals de tothom, tot impulsant les arts i la cultura en l’educació, l’accés universal i la participació cultural; consolidar un sistema cultural de referència ben vertebrat; impulsar la creació; valoritzar el patrimoni com a element d’identificació col·lectiva i enfortir la cultura digital i audiovisual en un món globalitzat.

Pel que fa al primer dels eixos, la cap del Departament ha afirmat que treballa amb tres grans programes d’alt impacte: el Programa per millorar la presència de les arts i la cultura en l’educació, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura i ‘Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català’. D’altra banda, ha subratllat la importància de promoure la participació cultural de tota la població amb programes com Cultura Jove i la posada en marxa d’una nova línia d’iniciatives orientades a l’acompanyament per a persones grans i una altra per promoure l’accés de tota la ciutadania als equipaments públics, amb una atenció especial per a les persones i els col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social. També es constituirà una xarxa d’equipaments culturals de proximitat, entre altres mesures.

La consellera també ha ressaltat que Catalunya necessita un sistema cultural de referència ben vertebrat, que “estructuri i coordini totes les institucions, els equipaments i els agents públics, privats i associatius que participen de les arts i de la vida cultural”. En aquest sentit, Hernández ha explicat que cal actualitzar el marc legal i ha posat com a exemple la necessitat de poder disposar d’una nova legislació en l’àmbit del patrimoni que pugui “donar resposta a les necessitats actuals”. Per tal de vertebrar el sistema, també es treballarà per reforçar els equipaments nacionals com a capçaleres del sistema cultural.

Pel que fa equipaments museístics, les accions principals passaran per impulsar l’ampliació del MNAC a Montjuic, com a gran projecte museístic de país, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional de 1929; culminar el projecte de La Foneria com a nou equipament nacional en l’àmbit de la creació digital, així com el projecte de La Casa de les Lletres de la mà de les associacions del sector, com a nou equipament nacional de l’àmbit literari, i impulsar les biblioteques centrals de Barcelona i Tarragona, així com el nou Arxiu històric de Barcelona.

El suport a la creació és un altre de les prioritats perquè “tota l’energia artística del país pugui continuar sent la base d’una cultura viva i dinàmica”, ha afirmat la consellera. En aquest àmbit, per exemple, s’impulsarà una xarxa de residències de creació i es treballarà per millorar les condicions dels treballadors del sector, entre altres accions destacades. D’altra banda, el Departament també situa com a prioritat valoritzar el patrimoni com a element “d’identificació col·lectiva”. Així, es prioritzarà la Col·lecció Nacional i s’impulsarà el Pla de reserves nacionals, territorials mancomunades. A més, es promourà la cultura popular i d’arrel i tot allò que té a veure amb el patrimoni immaterial.

Finalment, quant a la darrera prioritat estratègica, la Hernández ha qualificat l’àmbit audiovisual i digital com a “punta de llança” d’una cultura que es vol “viva i dinàmica i que vol tenir veu al món”. També ha destacat “la capacitat i la influència” que aquest sector té en la formació de l’imaginari col·lectiu i en la projecció de la llengua catalana en un món globalitzat. En aquest àmbit, s’apostarà per equipaments com el projecte Catalunya Media City a les Tres Xemeneies del Besòs i el Parc Audiovisual de Terrassa.