Jo Jet i Maria Ribot, i Kerrature proposen un “himne generacional”

8 gener, 2021

“Gomaespuma” posa paraules a tota una generació marcada per viure permanentment entre la precarietat i el privilegi.

És una cançó irònica i crua, amb una estètica de rap naïf i lo-fi, on l’essència de JJMR es combina amb l’exploració de nous territoris. En un procés creatiu compartit i propi, Jo Jet i Maria Ribot i l’artista visual Kerrature (dissenyadora i il·lustradora), acompanyats del seu equip creatiu, fan una proposta en forma de cançó i audiovisual, en un no-importe-quoi per demostrar que l’obra és, al capdavall, el missatge expressat. Els artistes declaren que “la cançó vol ser una casa on refugiar-se si aquell dia et plou d’aquell cantó”.

“Sembla que ser privilegiat s’hagi de dir amb la boca petita, com si fos una culpa, i a la vegada sembla que ens haguem d’embrutar el front de pols per sentir-nos que som treballadores.”. Els artistes declaren que “aquest sentiment, com a generació, ens disgrega, desdibuixa la nostra identitat, i això és el què vol el capitalisme, que necessita atomitzar-nos per seguir viu. Amb gomaespuma volíem fer un himne generacional, un refugi on reconèixer-nos com a socio-generació i construir una identitat pròpia. Una identitat que en cap cas entenem com un lloc on arrelar-se i un espai per defensar sinó com un espai on acollir-te si t’ajuda a comprendre’t millor, prendre consciència i, si cal, actuar des d’aquí. Volem viure el privilegi com una normalitat orgullosa i la precarietat com una mostra del capitalisme a combatre”

El artistes proposen també que “aquesta consciència d’una realitat difícil no ens ha d’immobilitzar, nosaltres creiem en una espècie de pessimisme reactiu, on sabem que som pringats però ens ho passem molt bé i lluitem pel què és nostre”. Ho il·lustren frases de la cançó com ‘pagarem les de sempre… però quan passin la factura les rebrem amb els punys’ com una metàfora de consciència, i a la vegada, resistència.

L’obra total inclou una proposta de vídeo col·lectiu, amb amics i amigues dels artistes que representen la generació marcada per la precarietat i el privilegi a parts iguals. Un meme audiovisual que posa en imatges tota aquesta emoció social. Tant en el vídeo com en la cançó, es troben moltes referències al pujolisme de qui “vulguem o no, en som filles socials i és qui ens ha portat en aquesta situació on som ara. Una època que vam viure felices i que estava enverinada”.




Comments are closed.

Back to Top ↑