Julen juga a ‘Mario Kart’ amb sonoritats dels 2000
La nova cançó és un himne a les manies i petiteses.
Les manies i petiteses que, dia a dia, ens poden irritar de la nostra parella. Conviure no sempre és bonic, i trobar-se els plats sense fregar encara menys, però… no era això, també, l’amor?
Una cançó amb una sonoritat i una estètica pop clarament dels 2000 -utilitzant sintetitzadors, recursos sonors i harmonies similars-, que és una picada d’ullet a grups que van marcar a tota una generació com NSYNC o Backstreet Boys, i ens evoca a cançons com ‘Bye bye bye’ o ‘Everybody (Backstreet’s Back)’.












