Amb So de Dona en la seva actuació a la plaça dels Països Catalans de Palamós / Aleix FreixasLa cobla femenina Amb So de Dona s’estrena dalt dels escenaris a Palamós amb un homenatge a Juli Garreta
La formació compta amb la primera dona en tocar la tenora dins d’una cobla als anys 80.
La cobla Amb So de Dona, formada per onze intèrprets femenines, s’ha estrenat oficialment aquest divendres al vespre a la plaça dels Països Catalans de Palamós (Baix Empordà), en un concert d’homenatge a Juli Garreta. Ho ha fet dins del marc del festival de cobla de Catalunya, Amb So de Cobla, que aquest any arriba a la 9a edició i que se celebra entre el 5 i el 9 d’agost a Palamós. De fet, la cobla és una producció que ha tirat endavant el festival amb l’objectiu de visibilitzar les intèrprets femenines en un tipus de formació musical encara molt masculinitzada. Amb So de Dona compta amb la primera dona que va tocar en una cobla, Maria Antònia Pujol, qui va interpretar la tenora de forma establa a partir dels anys 80.
El parc dels Països Catalans de Palamós ha estat l’escenari escollit per aquest concert d’homenatge al compositor empordanès. El concert era una producció del mateix festival amb la formació femenina que ha impulsat la mateixa mostra musical. De fet, el concert d’avui era l’estrena oficial de la formació, malgrat que ja havia fet dues preestrenes. La primera va ser el 21 de juny a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona i pocs dies després, el 27 de juny, van actuar a la Casa Solterra de Girona.
La directora de la cobla, Concepció Ramió, ha detallat que fins ara ja s’havien format alguns projectes amb cobles formades només per dones, però cap d’ells ha estat de forma estable. A més, Ramió ha detallat que quan va rebre l’encàrrec de formar Amb So de Dona va decidir sumar-hi Maria Antònia Pujol, la primera dona que va tocar la tenora de forma estable dins d’una cobla. Va ser a partir dels anys 80, quan també es va anar veient la presència femenina “amb comptagotes” dins de les cobles.
Per a la directora, el principal motiu és que aquestes formacions sempre han estat “molt tradicionals i endogàmiques” i això dificulta l’accés de les dones. A més, també hi havia alguns homes que rebutjaven que les dones toquessin determinats instruments. “Hi ha qui creia que la tenora era només per a homes”, recorda Ramió.
Ara, es mostra satisfeta en aquest aparador que els ha ofert el festival empordanès per demostrar “la qualitat” que hi ha entre intèrprets femenines. Totes elles provenen d’altres cobles però que van acceptar l’encàrrec de tocar aquest divendres a Palamós.
L’actuació d’aquesta nit, però, no serà l’última perquè ja tenen lligat un altre concert a Maçanet de la Selva (Selva). La directora es mostra oberta a lligar noves dates si algú hi està interessat, tot i que remarca la dificultat que suposa el fet que totes tinguin una formació amb qui actuen de manera estable. “És més difícil lligar les agendes, però sempre es pot trobar un forat”, remarca Concepció Ramió.
Per la seva banda, la regidora de Cultura de Palamós, Núria Botellé, ha detallat que el concert d’aquest divendres ajuda “a trencar un tòpic” sobre la cobla, conjuntament amb molts altres que ja ha trencat el festival en les nou edicions que suma. “Vam començar mostrant al públic noves sonoritats de la formació musical i hem anat sumant-hi nous reptes”, detalla Botellé.
El repertori del concert d’aquest divendres ha estat monopolitzat per Juli Garreta, el compositor empordanès que segons Ramió “va revolucionar la sardana” perquè la va convertir en un gènere que no només sonés en festes, sinó que també ho fes en auditoris i teatres. La directora de la cobla femenina explica que ha decidit fer “una panoràmica” de l’obra del guixolenc i per això interpreten algunes peces menys conegudes del compositor, sobretot les primeres.
Al mateix temps són precisament les sardanes més festives de Garreta. Ramió assegura que “la majoria de programadors escullen sempre els petits poemes simfònics de Garreta”, que són les últimes obres. Malgrat tot aquestes peces “al carrer per ballar no funcionen”. En aquesta ocasió han volgut fusionar aquelles peces més simfòniques amb les que es ballen a plaça per reivindicar la faceta polièdrica del compositor sardanista.
Text: Aleix Freixas/ACN










