L’allunyament del Llongue, “Cau la tardor sobre el mar”

16 febrer, 2021

Després del seu disc de l’any 2020, “L’hora viscuda”, Josep Maria Llongueras presenta un nou senzill.

Res és més antagònic al confinament que el mar. És l’absència absoluta de murs barreres i portes closes.

La tardor del 2020, després de viure tantes hores d’aïllament amb els ulls clavats en el seu precís horitzó i esperant com espera un nàufrag que dels seus confins retorni la llibertat perduda, un cúmul de circumstàncies van forçar al Llongue a allunyar-se’n més del que mai ho havia fet.

Com un vell vaquer de western crepuscular la vida el va redirigir cap on es pon el sol. Cap a una nova llar, una nova gent i uns nous paisatges. Un munt de nous fulls en blanc per escriure, una oportunitat i gairebé un regal, però amb un molt car preu a pagar: el mar.

Va escriure aquesta cançó els darrers dies al seu costat i la va acabar terra endins. Es publica ara, just un any després de l’edició del seu darrer cd “L’hora viscuda” (Microscopi, 2020) llur presentació com tantes obres de tants companys es va veure interrompuda només veure la llum. Com en aquell disc, en Iol Cases ho ha fet caminar amb la seva bateria i en Ricard Latorre ens ha convidat a viatjar en el temps amb el seu moog de sonoritats dels 70’s. Tots tres de lluny, sense veure’s. Com aquest any hem après a fer les coses, orfes de pell i tacte. Sense compartir un cafè o una cervesa o una rialla. 

I al final de la cançó, des de molt més a l’Oest encara, un seu vell amic a qui us reptem que identifiqueu, amb una antiga cançó que el mateix Llongue va escriure moltes vides enrere, ens recorda que facis el que facis o siguis on siguis, el mar i la platja s’estan aquí per tu.

Escolta “Cau la tardor sobre el mar” a OnaCat.Ràdio.




Comments are closed.

Back to Top ↑