Badia va ser una de les sopranos més destacades del segle XX, especialitzada en Lied, així com en els clàssics, els romàntics, els oratoris i també en la música antiga. Reconeguda també com a pianista, va ser deixeble i intèrpret predilecta dels seus tres grans mestres: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. Li van dedicar o demanar que estrenés les seves obres grans poetes, com Apel·les Mestres, Tomàs Garcés i Ventura Gassol, i els principals músics catalans del seu temps com Gerhard, Toldrà, Lamote de Grignon, Montsalvatge, Mompou, Blancafort o Pahissa.

També va ser molt admirada per importants músics europeus com Schönberg i Strauss, i americans com Ginastera, Guastavino o Juan José Castro. Tot i que la guerra i l’exili estroncaren la seva carrera, cantà als principals escenaris catalans europeus i sudamericans, convertint-se en ambaixadora de la cançó catalana pel món i enllaçant les generacions de músics d’abans i després de la Guerra.  El seu mestratge influí en centenars d’alumnes d’arreu i la seva notable tasca pedagògica va convertir Barcelona en un lloc de talent internacional: a les dècades dels 50, 60 i 70 va tenir deixebles d’Europa, Rússia, el Japó i Amèrica.

Per tot plegat – i coincidint amb els 50 anys de la seva mort – aquest dimarts s’ha presentat l’Any Conxita Badia, una commemoració que pretén recuperar el seu llegat, així com la seva trajectòria internacional. El director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina, ha assegurat que aquest es tracta d’un acte de «justícia» i també ha subratllat la importància que no s’emmarqui només en un moment puntual. «Volem que en quedi un llegat», ha dit.

La digitalització de tot el Fons Conxita Badia a la Biblioteca de Catalunya permetrà conservar i posar-ne a disposició els arxius. Es reeditarà la biografia esgotada de Joan Alavedra juntament amb un assaig. A partir d’enregistraments digitalitzats s’editarà una nova antologia per fer arribar la seva música arreu via plataformes musicals. També es publicarà un nou CD de temes inèdits, i es crearan un web dedicat a l’artista i el seu entorn, així com un mapa interactiu per difondre el seu recorregut vital i geogràfic amb recursos digitalitzats.

En l’àmbit de la recerca destaca la celebració del simposi acadèmic ‘Els reptes i la petjada d’una intèrpret: a propòsit de Conxita Badia’, organitzat per la UB amb la UAB, l’ESMUC i la University of Glasgow. L’acollirà el 13 de novembre el Museu de la Música de Barcelona, on al vespre s’inaugurarà una exposició temporal sobre Conxita Badia. L’endemà dia 14, el Simposi es farà a l’IEC, seu de la Societat Catalana de Musicologia.

D’altra banda, una maleta pedagògica de recursos educatius i de divulgació acostarà la figura i la seva obra a tots els públics, amb una atenció especial als més joves. També es publicaran contes a mitjans especialitzats. Les activitats dinamitzades i tallers es duran a terme a centres educatius, escoles de música, biblioteques i espais culturals.

L’Any Conxita Badia donarà a conèixer el personatge, la seva trajectòria i obra arreu del país, a Barcelona, Sant Pol de Mar, Tortosa, Castellterçol, Moià i El Vendrell i altres municipis de diverses comarques, incloses la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Els homenatges i activitats resseguiran també les passes del seu llegat internacional, i molt especialment les del seu exili. Així doncs, s’organitzaran actes a França, Àustria, el Regne Unit, l’Argentina, Mèxic, Suïssa i el Quebec en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, amb el suport de les Delegacions del Govern. També se l’homenatjarà en algunes ciutats espanyoles, com Santiago de Compostela i Madrid.

Amb la complicitat de més de mig centenar d’agents col·laboradors públics i privats, es promouran diàlegs, activitats i concerts, i es divulgarà la seva figura en relació amb personalitats històriques i artistes rellevants amb qui va col·laborar. Si bé de moment ja hi ha una setantena de cites programades, Domènec creu que aquesta xifra arribarà fins al «centenar», perquè encara hi ha qui es pot sumar en les pròximes setmanes.

L’any Badia arrencarà oficialment el mes de maig. La inauguració serà el dia 12 a l’Acadèmia Marshall, amb motiu del lligam amb Granados i Alícia de Larrocha. També destaquen una taula rodona el dia 15 a la Casa Amèrica Catalunya sobre el paper de Badia com a pont cultural, i una conferència a la Casa Elizalde del dia 20 que clausurarà dels Jocs Florals de Barcelona. A més, enguany Conxita Badia serà la protagonista de la Fira del Modernisme de Barcelona, del 23 al 25 de maig.

Prèviament, ja l’hauran homenatjada entre altres la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de març i la Fundació Pau Casals al CCCB el 9 d’abril, amb un diàleg musical sobre Pau Casals i Conxita Badia. L’1 d’agost es farà un acte a la Casa-Museu Prat de la Riba de la mà de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Els primers concerts seran ja aquesta primavera a l’Ateneu Barcelonès, a l’ESMUC, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Castell de Ribes.

En el marc de la commemoració també s’impulsarà la publicació d’un recull de partitures amb una selecció de les seves composicions, així com d’un segon recull de variacions que va inspirar. Algunes d’aquestes obres, com ara ‘Somriu Amor’ o la ‘Cançó de Bressol’, seran cant comú entre les corals de Catalunya durant tot l’Any commemoratiu.

A més, una desena de formacions musicals de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica ultimen nous espectacles al voltant de la música que li van dedicar, que va estrenar i difonent les seves pròpies composicions. Es tracta de propostes sobretot de lírica, però també de cambra i fins i tot la publicació d’un nou CD d’arranjaments jazzístics. L’OBC recuperarà a l’Auditori l’orquestració de la ‘Balada de la Nova Solveig’ que van escriure per a Conxita Badia el seu mestre Pau Casals i, des de la presó, Ventura Gassol.

Finalment, també es crearan noves obres contemporànies: una composició de Joan Magrané inspirada en ella i que s’estrenarà a Viena i a Catalunya, i un retrat sonor fet amb música electrònica i IA que clourà el Simposi a l’Auditori. El Palau de la Música Catalana, el seu principal escenari al país, tindrà també un pes a la recta final de l’any commemoratiu, amb un espectacle de música i paraula.

Text: Eli Don/ACN