L’ingent fons de teatre líric en català i castellà de l’SGAE es podrà consultar en línia

12 febrer 2024

De l”Alegria que passa’ a ‘Cançó d’amor i de guerra’: l’entitat custodia el gruix de la creació en català del gènere.

És “l’arxiu civil de música més important de l’Estat i una de les col·leccions teatrals més completes”, diu la responsable a Barcelona del Centre de Documentació i Arxiu SGAE (CEDOA), Mercè Fantova. Amb seus a Madrid i Catalunya, aquí el centre custodia 3.700 obres de teatre líric amb material d’orquestra, 400 de les són títols en català com ‘L’alegria que passa’ (Rusiñol/Morera) i ‘Cançó d’amor i de guerra’ (Rafael Martínez Valls). Hi ha també llibrets de 8.000 títols teatrals estatals, més un fons de 2.800 llibrets en llengua catalana. La consulta i cessió dels materials, que fins ara era presencial o via enviament, canviarà en breu gràcies a la digitalització de l’arxiu, i el catàleg serà accessible en línia aquest 2024.

El CEDOA, en conjunt, conserva 10.000 títols de teatre líric espanyol amb material d’orquestra i una col·lecció teatral de 45.000 llibrets. D’altra banda, custodia un immens fons de música instrumental i simfònica de 40.000 obres (aquest segueix creixent amb noves creacions), el fons de la Unió Musical Espanyola (UME) a l’entorn també dels 40.000 peces i, encara, el que anomenen arxiu ‘Bola’ -el nom del carrer de Madrid on va estar molts anys-, amb uns 50.000 arxius de música popular espanyola d’entre 1940 i 1985.

De tot plegat, la seu de l’arxiu a Barcelona en té un bon pessic: 3.700 obres de teatre líric i el seu material d’orquestra, 400 de les quals són de teatre líric escrit en català i expliquen la història d’aquest gènere a Catalunya. També s’hi trobne 8.000 llibrets de teatre líric i declamat tant en català com en castellà, més un fons separat de 2.800 llibrets teatrals només en llengua catalana, tant de teatre líric com de text.

Mercè Fantova és la responsable de l’arxiu a Barcelona. La musicòloga remarca a l’ACN que el fons conserva “tota la història” del teatre líric en català, i enumera un reguitzell d’obres emblemàtiques del gènere. Entre altres, ‘L’aplec del remei’, d’Anselm Clavé; les ‘Gatades’ de Pitarra; ‘L’alegria que passa’, d’Enric Morera i Santiago Rusiñol (recentment recuperada per Dagoll Dagom); ‘Pel teu amor’ (de Josep Ribas, coneguda per la cançó ‘Rosó’); i potser la més cèlebre, ‘Cançó d’amor i de guerra’, la sarsuela del compositor valencià Rafael Martínez i Valls amb text de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Fantova explica que aquesta part de la col·lecció és l’autèntic “tresor” del fons, ja que no es conserva -només- el llibret sinó la part musical amb tot el material d’orquestra, incloent-hi “la part d’apuntar”, és a dir, la partitura de cada instrument i les veus. En altres paraules, tot el necessari perquè la composició es pugui interpretar avui com va ser concebuda originalment.

Això és important, diu, tenint en compte que el repertori se segueix interpretant. “Aquest patrimoni no dorm a l’arxiu de l’SGAE, és ben viu, i quan un teatre, orquestra o intèrpret vol representar-lo de nou ha de venir aquí i nosaltres li facilitem els materials d’orquestra”, detalla Fantova.

La SGAE té els drets de gestió i còpia d’aquests materials, pels quals obté uns ingressos quan es cedeixen. Però, d’altra banda, l’Arxiu està obert a consultes i préstec (digitalitzat o reprografiat) per tot aquell que hi estigui interessat; normalment, musicòlegs, documentalistes, cantants, instrumentistes i directors d’escena o d’orquestra. L’any passat les dues seus de Madrid i Barcelona van rebre 125 visites presencials, però “n’hi ha moltes més” en forma de consultes telefòniques i per correu.

Però aquesta relació canviarà en breu, segons avança Fantova a l’ACN, perquè al llarg dels darrers anys els fons s’han anat digitalitzant i preparant la posada en marxa d’un catàleg en línia, on consultar els documents de manera autònoma. A dia d’avui ja hi ha 65.000 documents digitalitzats, entre partitures, llibrets i altres materials històrics, i és previst que al llarg d’aquest any 2024 s’estreni el catàleg en línia de l’arxiu, la consulta física del qual es podrà continuar fent.

El Centre de Documentació i Arxiu de l’SGAE i el naixement de l’entitat de gestió de drets “van de la mà”, com recorda Mercè Fantova. Van ser dos autors de teatre líric espanyol, el comediògraf Sinieso Delgado i el compositor Roberto Chopí, els impulsors de la Societat d’Autors Espanyols (SAE), en defensa dels drets dels creadors, que tenien conflictes amb els propietaris de les sales i també dels editors i la seva posició i poder per fer arribar les obres a l’escenari. D’aquella unió d’autors va sorgir “la copisteria”, detalla Fantova, on aquests reproduïen les seves obres i la dipositaven per poder gestionar-ne la còpia, això és, l’origen mateix del Centre de Documentació i Arxiu.