“Sense saber-ho”, picades d’ullet a referents literaris de la Berta Sala
La cantant i compositora del Bages publica el seu segon llarga durada.
Gairebé tres anys després d’irrompre en la indústria discogràfica amb “Hertogstraat”, Berta Sala torna amb un nou treball, “Sense saber-ho”, un disc que no només la consolida com a cantautora, sinó que també referma una manera de fer i d’entendre la música enormement honesta i genuïnament singular. Amb la paraula com a arma de combat, la cantant i compositora manresana continua, amb aquest nou llarga durada, el seu procés d’autoconeixement i entesa del món on vivim; un procés que, en aquest cas, transcendeix l’acceptació individual i se centra en deixar sortir tot el que hagi de sortir, independentment de l’ordre, la forma o la coherència conceptual.
A “Sense saber-ho” , Sala no s’amaga ni de qui és ni de què sent. Ben al contrari: canta als quatre vents allò que la travessa. Perquè cantar la connecta, l’allibera i li permet encarar la vida amb la mirada i la intenció més posades en el ser que no pas en el fer. Igual que li passa amb llegir, la seva principal inspiració a l’hora d’escriure cançons i canalitzar el que li passa per dins.
Vuit cançons íntimes i punyents són les que componen “Sense saber-ho”, que la cantautora del Bages va començar a desgranar el passat 20 de març -coincidint amb l’arribada de la primavera- i que aquest dijous, 28 de setembre -cinc dies després d’encetar la tardor- acabarà de fer públic. “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”, deia Eduardo Galeano. I aquesta és l’estela que guia Berta Sala, la raó de ser de la qual és crear universos d’harmonia, serenor i reflexió que pacifiquin, endolceixin i omplin de matisos l’existència. Tot plegat, amb la poesia i la literatura com a grans aliades. De fet, explica, han estat els llibres els que l’han inspirat i ajudat a trobar les paraules exactes per a cadascuna de les composicions del nou treball; unes composicions que beuen dels referents poètics, literaris i musicals de l’artista -com Montse Barderi, Maria Mercè-Marçal o Lizzy McAlpine- però que sobretot li serveixen de teràpia per arribar on la paraula parlada no arriba.
Related Posts
Tarta Relena estrena treball a la Fira Mediterrània de Manresa: “No és un disc complaent, és més aviat tens i misteriós” →
Blaumut publica la segona part del seu nou disc →
Uri Santafé & Lamliki fan una versió del ‘Boig per tu’ amb la col·laboració d’en Pep Sala →
