Surt el nou disc de Germà Negre, ‘Puja aquí dalt i balla’

22 octubre 2024

Un treball que inclou vuit cançons amb la intenció de revisar i complementar el cançoner popular i de tradició oral.

L’oralitat i el gest sovint van de barcet, i la cultura popular hi dona la forma amb expressions, dites i frases fetes que donen idiosincràsia al territori. Germà Negre aprofita la famosa expressió puja aquí dalt i balla, amb doble sentit i certa sornegueria, per donar títol al seu nou treball discogràfic.

El nou disc dels banyolins inclou vuit cançons amb la intenció de revisar i complementar el cançoner popular i de tradició oral. Aquest treball ha estat enregistrat als Estudis Ground (Cornellà del Terri, Pla de l’Estany), sota la capitania sonora de Pau Vinyoles, i amb un procés d’autoproducció col·lectiva, acompanyada d’arranjaments d’altres músics reconeguts com ara Marcel Casellas o Vic Moliner. Amb una sonoritat marcada per una instrumentació basada en la tradició, introduint algunes textures noves mitjançant sintetitzadors, però també sobrevolant un ventall força divers d’estils musicals, fet que dona al disc un caràcter eclèctic.

L’origen de les cançons beu, com ja és habitual en Germà Negre, de la tradició oral. Cants tradicionals i cantarelles que transformen, adapten i deconstrueixen amb la intenció d’explicar històries del passat, però que demostren una gran vigencia. Tot el repertori disposa, en major o menor mesura, de creació pròpia, amb l’estil més “trincaire” que els caracteritza. Un clar exemple és el tema ‘La cançó de les mudances’, un clàssic irlandès que el grup ha adaptat a la catalana, utilitzant els versos de Josep Maria de Sagarra. Una metodologia creativa que també apareix a la cançó el “Baile del Japó”, que compagina versos de J.M. Buscangrunes (Pompeu Gener) i Santiago Rusiñol, juntament amb troballes del mestre i referent Jaume Arnella.

‘Puja aquí dalt i balla’ inclou diverses col·laboracions, que han estat escollides amb l’objectiu d’aprofitar amistats i talent de vells i nous coneguts, sempre des de la connexió personal i artística, fugint dels cànons comercials. Noms de gran importància per a la cultura del país com ara Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, a ‘Coll d’oca’, o Alba Careta, amb la veu dolça i la trompeta, a la ‘Cançó de les mares’. O, amb una trajectòria recent però esperançadora, les mallorquines Pitxorines, a la peça popular ‘El marinero’.

El disc va acompanyat d’un disseny de Carai Estudis que pretén oferir una nova imatge del grup, fugint dels elements habituals de la tradició, per entrar en cànons estètics més característics d’altres gèneres. Tot plegat, amb l’objectiu de demostrar que la tradició i la cultura popular també es poden manifestar d’altres formes. El gest, d’origen tradicional, de la mà amb el dit del mig aixecat, totalment cobert de la textura de bola de discoteca, plasma una imatge ben icònica d’aquesta voluntat que persegueix el grup.