UAB i Festival Cruïlla s’uneixen per crear una càtedra que analitzarà grans concerts amb intel·ligència artificial
La iniciativa permet convertir el festival en un laboratori per abordar solucions amb criteris d’ètica i sostenibilitat.
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Festival Cruïlla s’han unit per crear una nova càtedra que ha de permetre analitzar grans esdeveniments com concerts a través de la intel·ligència artificial. Es tracta de la càtedra ENIA UAB-Cruïlla d’Intel·ligència Artificial en Música i Arts, i que busca aplicar l’expertesa dels centres d’investigació que hi ha al campus de Bellaterra a grans esdeveniments com concerts multitudinaris. L’objectiu és poder aplicar la intel·ligència artificial per aportar solucions a les indústries culturals, sempre sota criteris basats en l’ètica i la sostenibilitat, i que podrien tenir impacte en aspectes com la gestió de residus o la mobilitat, amb propostes individualitzades per a cada usuari.
La càtedra s’ha presentat aquest dimecres coincidint amb la Jornada sobre Música, Esdeveniments Culturals i Noves Tecnologies de la Setmana de la Innovació de la UAB. Es tracta d’una iniciativa públicoprivada amb tres anys de durada, concedida pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital en el marc de la Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA), dotada amb 800.000 euros, dels quals 600.000 són aportats pel ministeri i 200.000 per Barcelona Events Musicals.
“A la UAB hi tenim centres superpotents en intel·ligència artificial, des del Centre de Visió per Computador (CVC) o el centre que té el CSIC en el campus, però simultàniament tenim a la facultat de Filosofia i Lletres, un lloc molt potent en tot allò relacionat amb les indústries culturals, també en temes artístics, en música, i unir totes aquestes capacitats ens permet donar resposta a aquestes necessitats de la societat”, ha valorat el rector de la UAB, Javier Lafuente.
En aquesta càtedra hi participaran 22 investigadors de la UAB, el CVC i l’IIIA-CSIC, que treballaran juntament amb l’equip del Barcelona Events Musicals, a més de comptar amb la col·laboració d’institucions referents en recerca i innovació en l’àmbit de les arts com Barcelona Music Lab, la Fundació Eurecat i la Fundació Èpica La Fura dels Baus. S’han establert tres línies de treball, una primera centrada en la intel·ligència artificial com a creadora, una segona centrada en donar suport als creadors, i una tercera focalitzada en un context d’experiència.
“Tenim exploració i experimentació ‘in silico’, ‘in vitro’, i ara volem portar-la també ‘in experientia’, als esdeveniments musicals i als campus de la universitat, com a autèntics laboratoris vius en els quals els ciutadans puguin participar també de les decisions de quina intel·ligència artificial volem”, explica el coordinador científic i director de la càtedra, Fernando Vilariño. Així, la implementació de la intel·ligència artificial es podria fer a través de la realitat que coneixem de les ciutats, adaptada al dia a dia, a les necessitats o preferències individuals que cada un de nosaltres té.
En aquest sentit, es vol testar aquesta experimentació a través de concerts multitudinaris: “En un concert o en un esdeveniment permetria interactuar d’una manera diferent amb els artistes o participar en els processos de creació, coneixent també una mica quins són els aspectes, els detalls més difícils a nivell de propietat i de drets”, afegeix Vilariño. Això es podrà fer efectiu traslladant la recerca als espectacles, convertint-los en un laboratori a gran escala.
“Hi ha potser una cosa que no tothom entén, i és que fer un gran festival o un gran esdeveniment és com construir una ciutat efímera per 25.000 o 30.000 persones, amb gran part dels seus serveis, i en aquesta ciutat s’hi desenvolupen sistemes de pagament, gestió de residus, consums energètics o sistemes de mobilitat, entre d’altres”, explica Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla. Aquesta visió comporta abordar aspectes que impliquen individus diversos, amb una elevada mostra, i amb la voluntat d’aplicar-hi criteris que tinguin a veure amb l’eficiència i el respecte pel medi ambient.
“Un gran esdeveniment, un gran festival, és un lloc idoni on provar noves tecnologies”, referma Herreruela, amb multiplicitat d’opcions que permeten obrir nous camps d’experimentació. “Segur que trobem proves de conceptes sobre sistemes de pagament, gestió d’audiències, experiències individualitzades o gestió de la mobilitat”, afegeix.
Així, posa com exemple que en grans esdeveniments es demana als participants que optin preferentment per l’ús del transport públic per arribar-hi: “Però no li donem una solució personalitzada, i aquests sistemes es poden provar en un gran festival de música”, apunta.
En la càtedra s’hi promouran activitats de recerca predoctoral i postdoctoral entre els àmbits més tècnics, com ara la informàtica, la física o les matemàtiques, i d’altres més lligats a les arts i les humanitats, com la música, les arts clàssiques i digitals i el disseny. De la mateixa manera, es prioritzarà la recerca aplicada basada en els reptes de la indústria, amb suport a la emprenedoria i col·laboracions transdisciplinàries entre artistes i científics.
Per la seva banda, Barcelona Music Lab contribuirà a l’anàlisi i la comprensió del futur de la música en la societat digital, mentre que la Fundació Eurecat, fundadora i amfitriona del Centre de Colocalització del sud-oest (CLC) de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) Culture & Creativity, serà un node clau per connectar el món acadèmic i la indústria. La Fundació Èpica La Fura dels Baus, com a centre de recerca en arts avançades, ajudarà a promoure la col·laboració entre humanitats, ciència, tecnologia i societat amb la coordinació de tallers transdisciplinaris i esdeveniments en viu.
Text: Redacció/ACN