Vernat titula el seu nou disc, “Emvruix”, escrit volgudament amb ve baixa per fer al·lusió a la V del seu nom
És un decàleg nostàlgic de pop atmosfèric i electrònica experimental amb col.laboracions com la de la Meritxell Neddermann.
Vernat afronta un nou camí que no pretenia grans revolucions però potser sí de petites sacsejades, sobretot emocionals (però també sonores). Amb els seus avançaments “Noemtallislesales” amb Meritxell Neddermann i “Clava’tEnMi” ja intuíem que Vernat ens volia obrir les portes al seu món interior. Ara, amb la publicació d'”Emvruix”, el seu nou disc conceptual, descobrim les línies mestres que el porten a redescobrir-se.
Amb influències d’artistes com Kate Bush, Aphex Twin, Frank Ocean, Bon Iver, Judie Sill, Stevie Wonder o Prince entre d’altres la producció fusiona l’electrònica, la psicodèlia i les textures experimentals amb el folk, l’indie i el pop més convencional creant una atmosfera onírica i hiperrealista però alhora terrenal i visceral.
“Emvruix” és un decàleg nostàlgic d’una generació que repassa qüestions relatives a l’amor, l’amistat, la joventut, la màgia, els orígens i la mort. Un compendi de cançons que mereixen ser desxifrades mentre l’escoltes tot d’una tirada.