Habla de Mí en Presente: “La tecnorumba, més que un gènere musical, és un estil de vida”
El grup publica l’àlbum ‘Estaciones’, un viatge per les estacions de l’any.
El grup Habla de Mí en Presente ha publicat l’àlbum ‘Estaciones’ (Halley Records), un recorregut per les estacions de l’any a través de la tecnorumba. El disc inclou cinc cançons, quatre dedicades a cada estació i una cinquena actua com a epíleg que reflexiona sobre el pas del temps i l’amistat. En declaracions a l’ACN, un dels seus integrants, en Max Grosse, ha reivindicat que, per a ells, la tecnorumba no és només un gènere musical, sinó un “estil de vida”. La banda ha exhaurit les entrades pel 23 d’octubre a la sala Heliogàbal i ha obert una nova data a la sala Jamboree el 20 de desembre.
Amb el llançament de les cançons ‘Otoño’ i ‘Quattro stagioni’, els Habla de Mí en Presente tanquen el seu nou àlbum, que també inclou la primavera amb ‘Cerca cerca’, l’estiu amb ‘A l’ombra’ i l’hivern amb ‘Un plat més a taula’, que va ser la nadala de 2024 de l’Ajuntament de Barcelona.
El llançament de l’EP, que ha estat produït a Berlín per Jona Hamann i enregistrat a Barcelona amb la col·laboració de Nathan Ridley i Max Feriche, s’acompanya del videoclip d’“A l’ombra”, dirigit per Uma Ferrer i Jimena R. Herrera, una història d’amor en un univers atemporal, que és un reflex de l’extravagància i passió del quintet.
El grup es declara ferm defensor de la tecnorumba. En Max ha confessat que quan van barrejar per primera vegada el ventilador rumber amb el bombo a negres del tecno berlinès es van pensar que s’ho havien inventat ells mateixos. “Després ens vam adonar que Camela ho fa des dels 80”, ha admès.
“La tecnorumba, més que un gènere musical, és un estil de vida”, ha afegit Max, que a la vegada ha explicat que per a aquest disc s’han centrat en la guitarra acústica, el violí, el baix, la caixa i la veu. D’alguna manera, les cançons reflecteixen com han viscut aquest últim any.
Aquest EP inclou el que va ser la nadala oficial de la capital catalana aquest any passat: ‘Un plat més a taula’. Per a ells, es tracta d’una invitació a participar de l’àpat de Nadal, que volien fer extensible a qui fos de la ciutat de Barcelona.
El tema porta el segell sonor de la banda i fusiona elements com la guitarra, el violí o les palmes, amb ritmes electrònics, i va protagonitzar l’anunci ‘La taula infinita’, la peça central de la campanya. La història relata una trobada de la família tradicional però també de “la família que s’escull”.
La banda barcelonina compta amb integrants que tenen llengües maternes diferents, com el català, el francès, l’anglès i l’alemany. En Max creu que això queda “retratat de manera orgànica” en totes les seves cançons.
“És una cosa que ens surt de manera molt natural, notar quan una cançó necessita un idioma”, ha explicat en Max. Un exemple és la cançó acabada de publicar que fa referència a la tardor, que incorpora unes línies en italià.
El grup està “100% convençut” que a Catalunya hi ha “un eclecticisme i una diversitat de projectes increïble”, quant al panorama musical, des del pop metafísic fins al tradicional d’Alosa, passant per l’experimentació de Tarta Relena i el punk de Ruïnosa y las Strippers de Rahola.
Text: Sara Soteras/ACN











