A principis d’octubre, La Fúmiga va explicar, a través d’un vídeo a les xarxes, el seu comiat definitiu després de tretze anys i 500 directes i va anunciar que els dos últims concerts serien l’octubre del 2026 al Sant Jordi Club i al Roig Arena de València. El grup va esgotar en només una sola hora les més de 23.000 entrades posades a la venda i va anunciar dues noves actuacions a Barcelona i València. Així dirà adeu a la seva trajectòria el 16 i 17 d’octubre al Sant Jordi Club i el 30 i 31 d’octubre al Roig Arena.

L’anunci del final de la banda els ha fet ser conscients de l’estima que hi ha per part d’un públic que sabien que era “nombrós”. Tot i això, apunta que han sentit que eren un grup amb una dimensió una mica més gran del que ells pensaven. “Mai ha sigut per falsa modèstia perquè nosaltres sempre hem tingut els peus molt a terra i anàvem fent”, afegeix. Martínez diu que ara cada concert sona com si fos un comiat preventiu.

Assegura que posar punt final era una decisió molt reflexionada i molt introspectiva, i que van apostar per “prioritzar” les seves vides fora de La Fúmiga, que ha ocupat tot el seu temps, el seu cor i la seva ànima durant els últims anys, remarca. “Des de 2022 sabíem que el 2026 seria l’últim any, i això ens ha permès segurament no desgastar-nos perquè cada concert per a nosaltres era un compte enrere que havíem d’aprofitar”.

Martínez segueix pensant que aquesta “és la millor de les decisions que han pres mai”. Destaca que el grup neix d’una amistat profunda i de tocar en una escola de música del poble i assenyala que no imagina un millor final que envoltat dels seus amics i de tot l’equip. “El 2026 serà el millor any de les nostres vides i ja hem passat per aquesta fase de dir que ha sigut el millor any de les nostres vides. Volíem un final de pel·lícula, però n’hem fet una de Spielberg”, afegeix.

El cantant diu que estan treballant en dos directes el 2026. El primer és el de la gira de comiat, que tindrà “una essència molt similar” a la que han mostrat damunt de l’escenari durant tot aquest temps, bolcada amb què el públic gaudeixi “d’una manera extrema durant 90 minuts”. El segon és el xou final que “han somiat” i que tindrà un format “gran i serà completament diferent”.

El cantant afirma que l’escena musical del País Valencià és “molt més fràgil” que la catalana per “una qüestió d’indústria, programàtica i de naturalitat”. Creu que hi ha un suport pel que fa als mitjans de comunicació i el públic. En aquest sentit, assegura que l’adeu de Zoo i el de La Fúmiga “encara genera més feblesa a la fragilitat” del sector musical del País Valencià. Remarca que mai s’han volgut situar com a representants d’una escena, però “el públic és sobirà” i reconeix que tenen la sort de ser un grup que sempre ha estat acompanyat allà on va al País Valencià.  

Creu que el sector musical valencià té “una fragilitat que no és pròpia del sector ni del talent musical del País Valencià” i avisa que hi ha un problema en les oportunitats que se’ls dona als grups emergents.

“Al País Valencià hi ha una intencionalitat d’invisibilitzar tot allò que tingui a veure amb la nostra llengua, que és la gran mostra d’autoboicot a allò que se suposa que és de tots els valencians”, critica. Martínez lamenta que al País Valencià els “han bombardejat a l’odi i a l’autoodi, i a la conflictivitat també cap a Catalunya”. Considera que això ha donat un rèdit polític molt gran que ells no han entès mai. “Sempre hem intentat posicionar-nos com el gran exemple de com acull el poble català a tot el que ve del País Valencià”, afirma. Celebra que Catalunya sempre els ha rebut amb “els braços oberts” i els han tractat de la millor manera possible. “En la confrontació, la dreta valenciana ha trobat un rèdit polític i un avantatge sobre la resta i segueixen treballant-la”, diu.

Recorda que quan estava traient fang per la dana al País Valencià estava rodejat de catalans que havien anat a ajudar. Martínez manifesta que a cada concert tenen unes paraules de record per a les víctimes de la dana. De fet, des de les associacions l’únic que se’ls va demanar és que no caiguessin en l’oblit.

Creu que la dimissió de Carlos Mazón ha sigut “indigna i una falta de respecte absoluta cap a les víctimes”. Opina que el fet que “un president marxi per la porta de darrere sense donar explicacions encara i amb un paper de víctima és l’última fase de la indignitat política i ciutadana”. També creu que Mazón “no dimiteix, sinó que el poble l’obliga a dimitir”.

Martínez indica que ells baixen de l’escenari i perden un “altaveu fort” que un grup com el seu té i reconeix que això els “fa mal”, però declara que no abandonaran l’activisme i en especial l’activisme lingüístic.

Nascuda a Alzira el 2012, La Fúmiga ha recorregut en aquests anys festivals i places d’arreu del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Amb onze músics a l’escenari, els seus orígens estan lligats a la Societat Musical d’Alzira, on molts dels integrants es van formar i on el 2012 van unir-se en una xaranga. El 2017 marca el punt d’inflexió amb ‘Mediterrània’, produïda per Mark Dasousa, que esdevé un himne que els obre les portes al gran públic i va ser reconeguda amb un Disc d’or. Posteriorment, el disc ‘Espremedors’ (2019) va ser rebut amb premis i reconeixements arreu del territori i l’EP ‘Pròxima parada’ (2020), incloïa ‘Havia de passar’, que també va rebre el Disc d’or. Un any després publicarien ‘Fotosíntesi’ (2021) i a ‘Tot està per fer’ (2024) van tenir les col·laboracions de Figa Flawas, Ginestà, Naina o The Tyets.

Si mira enrere als inicis de La Fúmiga, Martínez admet que tenen les mateixes dinàmiques de quan eren una xaranga que tocava pel carrer. “A nivell intern i la manera de treballar és la mateixa essència”. La Fúmiga mai ha tingut cap estratègia més enllà de no parar de tocar des que van començar d’una manera professional als voltants del 2015 i fins ara. Martínez diu que fan cançons per viure-les en el directe i sempre han tingut molt clar que no podien estar un any sense fer directes perquè la música la senten així. “Fem música precisament per a ser compartida i perquè es visqui des d’una col·lectivitat”.

Per altra banda, Martínez indica que per res del món seguirà fent música des del focus sense els seus amics. “Jo entenc la música feta amb els meus i no faré mai res sense ells”. Confessa que li agradaria intentar ajudar a fer música, a preparar directes, amb projectes que vulguin mostrar una altra visió.

Text: Pere Francesch-Eli Don/ACN