Sechi és un dels activistes culturals històrics de la ciutat. Professor de música jubilat i referent del món del waterpolo, durant els anys setanta va fundar el moviment de centreesquerra Sardenya i Llibertat, grup amb el qual va ser regidor de cultura i esport al Comú de l’Alguer i, posteriorment, síndic. Durant el seu mandat va impulsar nombroses iniciatives per contribuir a recuperar la llengua catalana: va promoure l’ús institucional del català a la ciutat, la retolació bilingüe, la programació d’espectacles de teatre i la creació d’emissores municipals.

Amb l’objectiu d’oferir ensenyament en català, va subscriure convenis de col·laboració amb diverses universitats del domini lingüístic. Paral·lelament, va treballar activament perquè l’Estat italià reconegués el català com una de les llengües del seu territori, un esforç que va culminar l’any 1999 amb l’aprovació de la llei de minories lingüístiques, que reconeix dotze llengües, entre les quals el català. En aquest sentit, a més de ser un gran activista alguerès, Sechi ha estat sempre un home dels Països Catalans, i ha tingut sempre molt clara la unitat de la llengua i la necessitat de mantenir relacions entre tots els territoris de parla catalana. 

Sechi també va fundar el 1985 l’Obra Cultural de l’Alguer, la qual va dirigir durant molts anys. També va ser un dels promotors i directors de la revista L’Alguer. Des d’aquesta entitat, va impulsar el 1988 la Biblioteca Catalana de l’Alguer, un projecte clau per garantir l’accés a llibres i materials en català i per reforçar la transmissió cultural i lingüística a la ciutat, que ara Plataforma per la Llengua ha reimpulsat. El 1996, va ser mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i des del 2022 és membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua. Amb aquesta trajectòria, el jurat considera que la constància, el compromís ciutadà i la visió integradora de Sechi el fan un clar mereixedor del guardó. 

En les edicions anteriors, el premi ha reconegut la feina de figures com l’editor Joan Vall Clara, la filòloga Blanca Serra, els lingüistes Albert Jané i Josep Ruaix, la cantant Maria del Mar Bonet, la mestra i activista Maria Teresa Casals, l’escriptor Josep Vallverdú i el pedagog Joaquim Arenas -mort aquest desembre-, així com l’editor i promotor cultural Eliseu Climent.

Text: Redacció/ACN