El Museu de la Música convida a descobrir el compositor Josep Cercós i el seu caràcter peculiar i compromès

4 març 2026

Una exposició mostra manuscrits salvats i un original d’Antoni Tàpies.

El Museu de la Música de Barcelona ha presentat aquest dimecres l’exposició ‘Josep Cercós, rara avis’, que es pot veure fins al 17 de maig. Comissariada per Bernat Cabré i Helena Martín-Nieva i emmarcada en l’Any Josep Cercós, la mostra convida a revisar el llegat d’un compositor desconegut entre la població. El recorregut analitza l’evolució estètica de Cercós, el caràcter peculiar, la seva relació amb el món cultural a Barcelona i també el seu paper com a intel·lectual, divulgador de la música i llibertari compromès amb la situació política en ple franquisme. Entre les peces més destacades que s’hi poden veure hi ha el manuscrit de la seva tercera simfonia, salvada de la destrucció per Joan Brossa, i un original d’Antoni Tàpies.

En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el comissari Bernat Cabré ha explicat que haurien volgut trobar més manuscrits de Cercós, però que no ha estat possible. Igualment, la mostra s’ha enriquit amb diversitat de documents i peces.

Un exemple és un manuscrit estripat que es pot veure a l’exposició. Es tracta de les partitures de la tercera simfonia de Cercós, que ell va estripar, però que Joan Brossa va salvar.

Entre el que més sorprèn al visitant hi ha un quadre original que Antoni Tàpies va regalar al compositor i un collage del pintor Modest Cuixart que s’havia perdut i que va aparèixer de forma “miraculosa”. Aquest collage es va realitzar l’any 1949, quan el compositor era jove, quan ja era influent dels del moviment Dau al sec.

Cabré ha explicat que Cercós tenia un caràcter “llibertari” perquè era una persona “que no podia acceptar cap dirigisme de cap mena”. Al llarg de la seva vida, el seu treball intel·lectual li va valdre tenir un contacte permanent amb col·legues de la seva època i amb moviments alternatius de resistència al franquisme.

Aquest compromís antifranquista es pot veure a l’exposició amb una fotografia que mostra la participació activa de Josep Cercós durant la tancada d’intel·lectuals a Montserrat l’any 70. En l’àmbit de la música clàssica, van participar d’aquesta protesta Manel Valls, Oriol Martorell i Cercós.

El compromís antifranquista, segons Cabré, el va allunyar de les grans produccions de l’època. Per això, Cercós va haver de moure’s en àmbits més alternatius i fins a l’arribada de la democràcia, caps als anys 80, no es va poder realitzar la seva consagració com a músic al Palau de la Música. Així doncs, aquest ferm posicionament polític contra el franquisme, a diferència d’altres contemporanis que van optar per una resistència més discreta, el va portar a patir una invisibilitat.

El títol de l’exposició, ‘Josep Cercós, rara avis’, concreta que el personatge en qüestió té un caràcter peculiar. Cabré ha explicat a l’ACN que Cercós tenia un capteniment “bastant particular” amb un caràcter una mica particular. “Entre esquerp i tendre alhora, i això ja feia que fos un personatge una mica especial.

A vegades molt taciturn i al mateix temps amb una activitat interna, amb un món interior d’una gran riquesa que el portava això, a ser un creador infatigable”, ha afirmat Cabré.

La commemoració del centenari del naixement de Josep Cercós que la Generalitat ha impulsat el 2025 vol posar llum a la figura d’un dels compositors catalans més singulars i, paradoxalment, menys coneguts del segle XX.

“El compositor Josep Cercós és una de les figures més rellevants però menys difoses del panorama musical català del segle XX. La seva trajectòria, marcada per una autoexigència constant i una coherència radical, va generar una música d’una qualitat i complexitat extraordinàries, que ara l’Any Cercós vol rescatar”, han apuntat.