‘Plorant roselles, cantant desastres’ és l’àlbum debut i la ferida oberta de Llengua Morta
El trio de l’Espluga de Francolí irromp amb un primer disc cru que escup veritat, memòria i ràbia sense concessions.
Des de l’Espluga de Francolí, a mig camí gairebé entre Lleida i Tarragona, Llengua Morta es posiciona com una de les veus emergents més incisives del rap en català del país. El trio conquenc construeix el seu relat des de l’arrel amb una proposta que té la llengua i el país com a eixos centrals d’un projecte que no busca encaixar sinó remoure.
Després de donar-se a conèixer amb els senzills ‘Nascut entre Lleida i Tarragona’, ‘Mal d’altura’ i ‘Generació del no retorn’, el grup presenta ara ‘Plorant roselles, cantant desastres’, un àlbum debut de deu temes que neix del conflicte i de la necessitat d’expressar allò que crema. Amb la tensió del conflicte i la necessitat d’escopir paraules abans que s’ofeguin, ‘Plorant roselles, cantant desastres’ destaca per moure’s musicalment entre la cruesa del rap i l’obertura a espais melòdics, amb una producció que combina arrel clàssica i textures contemporànies. El disc arrenca amb ‘L’últim romàntic’, una obertura d’èpica i nostàlgia, i avança entre la radiografia generacional de ‘Generació del no retorn’ i l’afirmació identitària de ‘Nascut entre Lleida i Tarragona’. La reivindicació es fa explícita a ‘Mal d’altura’ i ‘Terra’, mentre que peces com ‘Derbi’ evidencien l’ofici i la precisió del trio, i ‘La catalaníssima’ explora el joc de rimes i el canvi de registres. En paral·lel, el grup obre escletxes cap a altres territoris emocionals i sonors: la mirada enrere de ‘Rec de Bardina’, l’experimentació de ‘Crisantems’ o la introspecció pausada de ‘YingYang’ completen un recorregut que evita la linealitat i aposta per la tensió constant entre força i fragilitat.
‘Plorant roselles, cantant desastres’ és un debut que pesa i que deixa marca: cada tema és una ferida, cada vers una espina. Llengua Morta no només presenta un disc sinó que sumen força per fixar la posició d’aquelles altres veus amb discurs propi que no pensen quedar-se al marge gaire temps… i ja sabeu que qui avisa, no és traïdor.
Related Posts
Els Miralls de Dylan revisiten en català l’univers del geni de Minnesota al festival Strenes de Girona →
El Posidònia Fest 2026 creix i s’expandeix, més actuacions i més espais →
‘Xamfrà’, un EP breu de tres temes de Celobert →
