‘Nuca’ de Clara Peya, fer de la solitud un lloc de trobada
El seu nou disc és una aposta per retrobar-nos.
En un context social marcat per la incertesa, la por i el desànim, és urgent inventar-nos noves fórmules per ajuntar-nos entre desconeguts, entre diferents. Girar el coll en direccions inesperades i entrenar de nou la musculatura de l’empatia. No serà fàcil perquè haurem de fer front a molts discursos que ens inciten a la desconfiança, al replegament i a la ruptura, i fins i tot a la deshumanització dels altres.
Aquest disc parteix de la convicció que la soledat que molts de nosaltres sentim, és important compartir-la amb els altres. I és també una llavor per provocar aquesta trobada desde la convicció que el que ens ha d’apropar de nou no és l’amenaça de la catàstrofe sinó el desig de viure juntament el futur.
Setze cançons interpretades per setze veus diferents entre les que trobem a El Niño de Elche, Rita Payés, Judit Neddermann, Xarim Aresté, Mar Pujol, Juan Quintero, Anna Andreu o la mateixa Clara, confirguren un disc despullat i minimalista, liderat pel so d’un piano de paret amb sordina acompanyat d’atmòsferes electròniques marca de la casa. Un nou viatge musical a través de cançons de lletres punyents i melodies sensibles interpretades en directe per una banda de luxe que ens recorden la potència aglutinadora de l’art i la música com a motor per construir comunitat.












