Notícies

Foto de família del concert inagural del BarnaSants 2026, 'Llach-Gener'76.50 anys' / Pere Francesch

Més de 100 espectacles, 35 municipis i 45 jornades en l’edició 2026 del Perifèria Cultural

6 maig 2026

Serà del 23 de maig al 15 de novembre sota el lema: ‘Contra l’oblit: Perifèria Cultural reivindica memòria històrica, terrer i cultura viva’.

Hi ha moments en què la cultura ha de decidir si es limita a entretenir o si, per contra, assumeix la responsabilitat d’intervenir en la conversa col·lectiva. En un context internacional marcat per guerres, desplaçaments forçats, murs que tornen a aixecar-se i discursos que banalitzen conquestes democràtiques que semblaven consolidades, Perifèria Cultural torna a prendre partit. Ho fa fidel al seu esperit fundacional —cultura, terrer i gastronomia— i amb una edició que converteix la memòria, la creació compartida i l’arrelament al país en fil conductor d’un projecte cada vegada més sòlid, més ampli i més necessari.

Aquest és el batec d’una edició que s’ha presentat a l’Associació Cultural Els Lluïsos de Gràcia i que desplegarà més de 100 espectacles en 35 municipis i 45 jornades, articulats a partir de les tres dimensions que defineixen el projecte —perifèria artística, perifèria geogràfica i perifèria agroalimentària— i sota un lema que continua funcionant com una declaració de principis: Voluntàriament directes. Directes en la manera de programar, en la manera de relacionar-se amb el públic i en la voluntat de posar al centre allò que massa sovint queda als marges: la cultura d’arrel, la pagesia, la llengua i la memòria compartida. “Deia Manuel de Pedrolo que la cultura és viva en la mesura que és conflictiva. La present edició del cicle Perifèria Cultural l’hem volguda construir damunt d’aquest fonament, que compartim plenament, per convertir-la en la una proclama que recorri diversos territoris dels Països Catalans on serem presents.”, defensa Francesc Ribera “Titot”, director artístic del Perifèria Cultural.

Una de les grans cites d’enguany al cicle serà ‘Llach-Gener’76’, amb Manel Camp, Joan Reig i Gemma Humet retornant-nos un moment fundacional de la memòria musical i política recent en camps oberts i fora dels circuits habituals, arraulint-lo a la proximitat, al país i a una escolta compartida.

La programació d’enguany tornarà a reunir algunes de les veus més singulars de les poblacions de parla catalana, amb noms com Pepet i Marieta, Arturo Gaya, Maria del Mar Bonet, Eduard Iniesta, Joan Isaac, Judit Neddermann, David Carabén, Bikimel o Montse Castellà, entre molts altres, pintant un mapa sonor plural que connecta generacions, accents i mirades diverses sobre la música i la cultura compartida.

Més enllà de la programació, Perifèria proposa una manera diferent de viure la cultura. Per això, enguany incorpora nous abonaments de cap de setmana, concebuts perquè el públic pugui recórrer els Països Catalans amb una altra perspectiva i un altre ritme: aturar-se, seure a taula i deixar que cultura, paisatge i gastronomia dialoguin entre si. No es tracta només d’assistir a un espectacle; es tracta d’habitar un lloc, encara que sigui només durant unes hores o un parell de dies.

Aquesta mateixa idea de cultura compartida es trasllada també a Perifèria Canalla, la línia familiar del cicle, que reforça la seva aposta per una cultura intergeneracional amb propostes de circ, amb la carpa del Circ La Riota, i la incorporació de jocs tradicionals de la mà de la Cia l’Anònima, entre d’altres, recuperant formes de trobada col·lectiva que connecten memòria popular, espai públic i experiència compartida entre petits i grans.

Perquè el Perifèria no es construeix només des dels escenaris. Es construeix també des de la conversa que s’allarga després d’un concert, des de la taula compartida, des del paisatge que acompanya cada proposta i des d’aquesta manera tan particular d’entendre la cultura com una vivència completa, arrelada al lloc on passa i oberta a totes les generacions.

En temps convulsos, Perifèria Cultural alça la veu reivindicant una altra manera de ser i de fer: més lenta, més conscient i més connectada amb allò que ens sosté. La memòria que ens explica, la terra que ens alimenta i la cultura que ens reuneix. Perquè, al capdavall, potser fer país comença exactament aquí: allà on un espectacle, un paisatge i una taula compartida ens recorden qui som.