Marta Shanti encén la ‘Flama’ de la cultura compartida
La cantautora publica l’11 de setembre un nou senzill inspirat en la Flama del Canigó.
Hi ha símbols que van molt més enllà del que representen a primera vista. La Flama del Canigó és un d’aquests símbols: un foc que cada any es renova, que passa de mà en mà i que recorre pobles i ciutats dels Països Catalans per encendre les fogueres de Sant Joan. És també una imatge de continuïtat, de transmissió i de comunitat.
D’aquesta idea neix ‘Flama’, el nou senzill de Marta Shanti, que es publica l’11 de setembre de 2026, Diada Nacional de Catalunya, de la mà de Crea Music.
Amb ‘Flama’, Marta Shanti parteix d’un element profundament arrelat a la cultura popular catalana per construir una cançó d’autora contemporània que parla de la unió, la cultura compartida, la identitat i la força col·lectiva. Una peça que mira al passat per reivindicar una història agermanada, però que sobretot posa el focus en allò que encara es pot construir des del present.
La cançó converteix la imatge del foc en una metàfora musical. Una flama que es renova al cim del Canigó i que després inicia un llarg recorregut de poble en poble esdevé, en mans de Marta Shanti, una representació de tot allò que es transmet, que sobreviu i que pren força quan deixa de pertànyer a una sola persona per passar a formar part d’una comunitat. Musicalment, la peça se situa dins l’univers de folk, pop, rock i cançó d’autora que caracteritza Marta Shanti des que treballa amb La Peixera Estudi. La producció de Genís Sobrado, Marta Shanti i Dídac Santisteban manté el caràcter orgànic de la proposta alhora que dona a la cançó una dimensió àmplia i
emotiva.
“Dalt de la carena espetega amb força una foguera.
Hi ha una flama encesa que il·lumina el nostre anhel:
que terres germanes bateguin amb un sol cor…”
La lletra estableix des del primer moment aquesta connexió entre el foc exterior i el foc interior. La flama que crema al cim del Canigó conviu amb la flama que crema dins de la protagonista, convertint l’element natural en una imatge d’esperança, voluntat i compromís.
I el foc que crema al cim recull la voluntat d’un poble. I el foc que em crema al pit és la promesa del meu país..
Però ‘Flama’ també parla de memòria. La cançó recorda que qualsevol present és conseqüència d’un camí anterior, d’una història feta de moments difícils però també de capacitat de resistència. “Hem travessat la guerra, hem travessat la pena i els anys. / Hem fet germinar la llavor de l’esperança”, canta Marta Shanti, en uns versos que connecten directament la memòria col·lectiva amb la possibilitat de continuar
avançant.
El resultat és una peça reivindicativa però, sobretot, emocional i comunitària. No és només una cançó sobre una tradició: és una cançó sobre allò que fa possible que una tradició continuï viva. Sobre les persones que la mantenen, la comparteixen i la transmeten. Sobre la capacitat d’una comunitat per reconèixer-se en una mateixa història.
Related Posts
‘El ventilador’ de Banda Neon, Buhos i Mon Dj és la cançó en català més radiada en el mes d’agost →
El Posidònia Fest tanca la seva sisena edició amb una gran acollida per part del públic →
El Palau Sant Jordi acollirà el 23 de desembre una gran nit musical amb Sopa de Cabra, The Tyets, Els Catarres i Buhos →
