Quim Salvat reivindica la música autèntica amb ‘Macros i merdes’
El cantautor andorrà presentarà el tercer avançament de ‘De zero’ el pròxim divendres, dia 18, en el programa ‘ActualiCAT’.
Quim Salvat és un artista andorrà i ‘De zero’ és un projecte que compta, en els seus inicis, amb el suport del Govern d’Andorra, a través de “l’ajut a la professionalització” del Ministeri de Cultura juntament també amb la col·laboració de set empreses privades.De zero’ representa precisament això: un nou començament.
Un treball que recull diferents moments vitals i artístics de Quim Salvat i que planteja una nova etapa després dels seus tres àlbums anteriors. I si els primers avançaments del disc exploraven territoris més personals i emocionals,amb ‘Macros i merdes’ Salvat treu el caràcter més combatiu i posa el focus en tots els esdeveniments organitzats a lo “macro” en tots els sectors comercials i ara en format cançó en el cas de la indústria musical i la manera com consumim música en directe.
‘Macros i merdes’ és una cançó satírica i àcida que qüestiona una determinada manera d’entendre els grans espectacles musicals i altres trobades organitzades en tants i tants altres sectors on es perd l’essència de lo original i autèntic. Quim Salvat posa en dubte un model en què les dimensions del muntatge, els efectes visuals, la tecnologia i la capacitat de generar negoci poden acabar passant per davant de la música i de l’execució artística.
La cançó parteix de la fascinació del gran públic pels grans esdeveniments i els seus immensos desplegaments de llum, so, fum i focs artificials, però gira aquesta espectacularitat per preguntar-se què queda quan desapareix tota aquesta infraestructura i escoltem realment el que s’estava tocant en directe. Què és realment un concert? Què estem anant a veure? I fins a quin punt importa encara qui toca els instruments? Salvat planteja aquestes preguntes des de l’humor i la provocació, però amb un posicionament molt clar: reivindicar la música feta per músics, l’execució en directe i la connexió directa entre artista i públic.La lletra posa precisament sobre la taula aquesta frontera entre allò orgànic i allò artificial, amb referències a la possibilitat que allò que escoltem sigui interpretat per músics o substituït per tecnologia.
Related Posts
Sara Roy estrena el seu nou senzill ‘L’error més bonic’ →
Carles Argelaguet publica ‘Golfes’, primer avançament del seu nou disc →
Mariona Escoda ens mostra la seva essència ‘En acústic’ →
