Laura Garriga parteix de la tradició poètica per parlar d’amor, injustícies i comunitat a ‘Lírica quotidiana’
El primer treball de la cantautora de La Garriga es publicarà el proper dia 13.
‘Lírica quotidiana’ és el primer àlbum de Laura Garriga: nou temes que converteixen les vivències de cada dia en un espai per a la poesia, l’emoció i la reivindicació. De l’amor a la crítica social, de la memòria íntima al sentiment de comunitat, la cantautora presenta un treball que posa en diàleg la tradició poètica amb el soul, el pop i el rock.
El disc arriba després de publicar l’EP ‘Parla’m de tu’ (2023), i els senzills ‘Posar-te un nom’ i ‘Vida que guanyo’ (2024). Amb aquest primer llarga durada, Laura Garriga desplega el seu univers artístic i dona forma a una proposta que combina força, sensibilitat i consciència social.
Cada peça parteix d’un gènere o d’una forma poètica, dels quals pren la temàtica, la mètrica o l’esperit per portar-los al present. El recorregut s’obre amb un pròleg recitat que evoca sobretaules, records i desitjos. Enregistraments de la infantesa i del dia a dia de l’artista conviuen amb una peça de les «Cançons sense paraules de Mendelssohn», també esmentada en el text, i conviden a entrar en la intimitat del disc.
El pròleg s’entrellaça amb ‘L’alba’, una reinterpretació del poema tradicional sobre la separació dels amants a trenc d’alba. Laura Garriga transforma aquest despertar en una presa de consciència davant les injustícies del món. L’alosa apareix a la lletra, mentre que la música incorpora una referència a «El cant dels ocells», símbol de pau i llibertat.
A ‘Una cançó d’amor’, les cobles d’inspiració clàssica expliquen el desig d’una noia de declarar-se a la persona que estima. La tendresa deixa pas a la ironia de ‘Sàtira d’un noi perfecte’, una peça de ritme funk que es burla de la promesa de canviar d’un dia per l’altre i culmina entre frases motivadores i rialles.
‘Tençó (És amor)’ compta amb la col·laboració del germà de la Laura, el músic Joan Garriga, que hi aporta el seu acordió i la seva empremta musical. Inspirada en el diàleg entre trobadors, la cançó es converteix en una conversa entre dos músics sobre els motius que els porten a cantar. A ‘Sirventès’, en canvi, la paraula pren un to de denúncia i es vesteix de rock-and-roll per donar força a la crítica social.
En el tram final, ‘Elegia’ reflexiona sobre el pas del temps i la importància de dedicar-lo a les persones que estimem. La peça es va presentar com a avançament amb un videoclip que va rebre el suport del Programa de Suport a la Creació de Cases de la Música 2025. ‘La dansa’ tanca el disc amb un cant a la memòria oral i a la comunitat.
La tradició travessa tot el treball, tant en les formes poètiques com en la influència de la cançó folk, la cançó protesta i la vinculació de Laura Garriga i els músics que l’acompanyen amb la cultura popular. Alhora, el soul i el gòspel aporten profunditat emocional i força expressiva a una proposta que reivindica el soul en llengua catalana i el connecta amb les arrels de l’artista.
Pròxim concert: Dissabte 28 de novembre a La Sala – Espai Cultural de l’Ametlla del Vallès
Related Posts
Rodrigo Laviña i Poor Tràmit estrenen ‘Jumping Jack’ →
Max Navarro torna amb ‘Amor de pel·lícula’ →
Sílvia Pérez Cruz, Premi Nacional de Cultura 2026 →
