L’espectacle de la formació osonenca ha començat quan passaven dos quarts de nou del vespre amb un vídeo introductori amb tot un seguit de moments divertits i de caràcter més íntim protagonitzats pels integrants de la banda. Tots ells han aparegut a la part posterior de l’Estadi Olímpic, a excepció de Montero, que ha fet sonar els primers acords tot sol en una petita plataforma del centre, sobre la qual ha interpretat ‘Córrer pels camps’.

“Sembla que no pugui ser, catorze anys després nosaltres estem aquí, però sobretot vosaltres”, ha dit al públic en acabar la interpretació, “és gràcies a vosaltres que estem aquí cantant aquestes cançons”. “La vida està plena de principis i finals i vull pensar que això és el que la fa única i bonica, per això les coses s’han d’aprofitar i passar-ho bé avui”, ha afegit.

Just després d’aquesta declaració d’intencions s’ha mostrat l’escenari complet, coronat amb una pantalla de grans dimensions i unes estructures a pisos a sobre de les quals s’han col·locat els músics, els membres de la banda i els artistes que han fet els cors en diversos dels temes. Cançons com ‘Petar-ho’, ‘Elefants’, ‘Cara de cul’ o ‘Bancals’ han servit al grup per obrir el foc d’un espectacle coral, participatiu amb el públic i, cap al final, de caràcter més emotiu.

El grup ha aprofitat per adaptar diverses de les posades en escena del seu darrer espectacle, amb el qual van fer girar el treball ‘Fruit del deliri’, com per exemple a les cançons ‘Com està el pati’ o ‘Bambi’, en aquesta darrera amb caputxes negres. Però tampoc s’han deixat de banda grans hits previs ben coneguts pels amants d’Oques Grasses com ‘John Brown’ – amb assistents convidats a ballar a l’escenari – o ‘Passos importants’, amb la ja consolidada volada de roba.

‘Cap amunt’, ‘In the night’, Bye bye’ o ‘Serem ocells’ han elevat la part final del concert acompanyades d’efectes pirotècnics, canvis de mòduls i foc.  ‘La gent que estimo’ i ‘Sort de tu’ han servit per cloure la vetllada a la mateixa tarima on Montero ha començat a tocar al principi, amb diverses llàgrimes d’emoció del públic, posant punt final a una proposta que es repetirà durant els pròxims tres dies amb totes les entrades venudes.

La història d’Oques Grasses comença el 2012 quan la banda publica el seu primer treball ‘Un dia no sé com’. Dos anys després arriba ‘Digue-n’hi com vulguis’ que obre les portes a una consolidació del grup que signa actuacions de més envergadura, per exemple, al Festival Cruïlla, al Grec o, fins i tot, en l’àmbit internacional. ‘You poni’ el 2016, ‘Fans del sol’ el 2019 i ‘A tope amb la vida’ el 2021 nodreixen la popularitat dels de Josep Montero – l’ànima de la formació – i els porten el 2023 a fer un gran concert al Palau Sant Jordi, amb les entrades venudes mesos abans.

El que ha acabat convertint-se en el seu darrer treball, ‘Fruit del deliri’, publicat fa dos anys, és també el disc que més fama els ha donat – amb col·laboracions d’artistes coneguts del mateix panorama musical català com és el cas de Julieta, Figa Flawas o Al·lèrgiques al pol·len – amb milions d’escoltes a les plataformes musicals. Un any després, posteriorment a una extensa gira que els va portar per múltiples localitats, Oques Grasses fa l’anunci que posarà punt final a pràcticament quinze anys de trajectòria musical.

«A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així», anunciava la banda en un missatge a Instagram, «Per amor va començar i per amor s’acaba». El que va començar amb un sol concert a l’Estadi Olímpic amb 55.000 entrades esgotades en només vint minuts, s’ha acabat transformant en un comiat de quatre concerts que s’allargarà fins al dissabte al mateix recinte.

L’èxit d’Oques Grasses no és nou, sinó que beu directament d’una carrera musical forjada amb un “codi personal” que barreja «risc» i «originalitat», lluny de la «superficialitat global». Així ho explicaven en declaracions a l’ACN fa un any els tres codirectors del segell discogràfic que els porta, Halley Records, que veu en el grup un «talent intransferible» a base «d’alegria i profunditat emocional».

Maria Blay, Ixent Sampietro -també responsable d’Èxits Management- i Marc Isern, avalaven el triomf d’Oques Grasses per la «veritat del seu art, la profunditat de les seves lletres i la valentia compartida entre l’artista i l’equip que l’acompanya». «No hi ha record sense emoció i les emocions són el fort d’Oques Grasses. És molt difícil que la persona que escolti les seves cançons no s’hi quedi enganxada. L’èxit dels concerts de comiats és la culminació d’una llarga i fructífera carrera», expressaven.

De fet, van fitxar la banda osonenca pel seu «talent intransferible» i la seva «autenticitat i singularitat». «També molta connexió amb la idiosincràsia cultural Mediterrània, que, al cap i a la fi, és la nostra: alegria, aire lliure i profunditat emocional», reflexionaven els tres directors, insistint que, des de llavors, el seu «èxit» ha estat «acumulatiu».  

Una carrera de fons gràcies, d’una banda, als «bons fonaments» i, de l’altra, al fet que el grup ha crescut amb el seu públic, també en nombre. En un context d’irrupció de la «hiperoferta i el soroll constant», diverses generacions de persones han tingut la necessitat de «tornar a connectar amb el que de debò els importa» perquè parla d’un mateix, i ho han trobat amb els Oques Grasses, asseguraven.

Alhora, els tres codirectors de Halley Records també feien valdre la figura de Josep Montero, el cantant, a qui definien com «un geni» que ha tingut el talent per aconseguir un «codi personal propi i intransferible a l’hora de fer cançons». «S’ha permès el luxe de poder ser original i arriscat i de no deixar-se portar per la superficialitat global», concloïen. Precisament, fa només uns dies, Montero va signar la selecció musical del Piromusical de La Mercè 2026.

Text: Eli Don/ACN