Marta Roure dona veu a la gratitud amb ‘Da vida’

14 octubre 2026

Una cançó sobre les persones que ens sostenen.

Marta Roure presenta ‘Da vida’, el seu nou senzill, una cançó íntima i sensible que neix com un agraïment a aquelles persones que apareixen en els moments més difícils i que, d’una manera o altra, ens ajuden a continuar. Escrita i produïda conjuntament amb Jan Buxeda, la cançó dona continuïtat a la nova etapa creativa de l’artista, marcada per la necessitat de posar música i paraules a allò que sovint costa explicar.

‘Da vida” és una cançó oberta, en què cada persona pot reconèixer-hi les seves pròpies persones imprescindibles: aquelles que ens acompanyen, ens sostenen i deixen una empremta que continua present fins i tot quan ja no les tenim al costat.

La lletra de ‘Da vida’ parteix d’una mirada molt personal sobre la pèrdua, però parla sobretot de la capacitat que tenen algunes persones de transformar-nos i de donar-nos força quan més ho necessitem.

La cançó comença imaginant un món en què, quan algú marxa, simplement canvia de lloc i continua esperant-nos per compartir el cafè. Però la realitat no va ser així. En canvi, enmig de l’absència i del dolor, hi va haver algú que em va recollir quan ja no podia més i que, d’alguna manera, va respirar per mi. “Em vas recollir, vas respirar per mi”.

A partir d’aquí, ‘Da vida’ construeix un paisatge ple d’imatges que parlen de transformació i esperança: l’hivern que torna a ser abril, el fred que perd el nord, els deserts que floreixen i el riu que torna a córrer.

Són imatges que representen tot allò que una persona pot arribar a canviar en la vida d’una altra.El record acaba convertint-se així en una forma de presència. “Que el món cridi el teu nom / que el cel en guardi el teu so / que el temps no apagui el foc”, canta Marta, reivindicant la necessitat de mantenir viva l’empremta d’aquelles persones que han estat importants.