L’Obrador de la Fira Mediterrània de Manresa impulsa més de 100 projectes en cinc anys
La 29a edició de la fira programa propostes de circ, dansa i música d’arrel sorgides del programa de suport a la creació.
L’Obrador de la Fira Mediterrània de Manresa s’ha consolidat com una eina d’impuls a la creació i de generació de sector al voltant de les arts d’arrel. En més de cinc anys, el programa ha donat suport a més de 100 projectes artístics i ha teixit una xarxa de més de 100 espais, festivals i equipaments que n’impulsen el desenvolupament i la circulació. La 29a edició de la Fira, que comença aquest dijous i s’allargarà fins diumenge, posa en relleu aquesta tasca amb diversos espectacles sorgits de l’Obrador, que exploren la memòria, la identitat i la reinterpretació de la tradició. «Tenim Obrador per a molts anys», ha assegurat el director artístic de la Fira, Jordi Fosas, que es mostra satisfet amb l’evolució del programa.
Aquest dijous arrenca la 29a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, amb una programació que inclou un total de 85 propostes, un lleuger increment respecte a les 79 de l’any passat. D’aquestes, un 60% (51 propostes) són estrenes i un 27% sorgeixen de l’Obrador d’arrel.
Precisament, l’Obrador s’ha convertit en «la nineta dels ulls» de la Mediterrània. «El que volíem era potenciar el concepte d’arts d’arrel i generar sector al seu voltant», explica el director artístic de la Fira, Jordi Fosas, que reivindica el paper de l’Obrador com a motor de creació i com a espai per connectar artistes amb circuits i equipaments. En aquest sentit, el programa no es limita a acompanyar els processos artístics, sinó que també busca generar una xarxa d’espais que permetin desenvolupar els projectes i donar-los continuïtat més enllà de la seva presentació inicial.
Tres de les propostes vinculades a aquest programa exemplifiquen aquesta aposta en els àmbits del circ, la dansa i la música. És el cas de ‘L’ombra de la libèl·lula’, de Clara Poch, que parteix de la memòria i del llegat per abordar qüestions d’identitat personal i de transmissió generacional. L’espectacle segueix l’Elionor, una protagonista que revisa els patrons i els rols heretats de la família per decidir què vol ser i què vol transmetre a les generacions futures.
La peça combina circ, teatre, veu i treball corporal en una proposta que també reflexiona sobre l’evolució de les disciplines escèniques i la dificultat d’encaixar en etiquetes artístiques tancades. Poch planteja el circ des del joc visual, l’equilibri i el desafiament de la gravetat, en un llenguatge transdisciplinari que trenca les fronteres convencionals entre les arts.
La dansa d’arrel és el punt de partida de ‘Catalanwashing’, un solo de 45 minuts del ballarí i coreògraf Pere Seda. La proposta revisita l’imaginari noucentista i els referents de la cultura popular i tradicional catalana per explorar-ne les possibilitats creatives actuals, allunyant-los de lectures estrictament nacionalistes o polítiques.
Seda defensa la tradició com un material viu, que cada generació pot reinterpretar i transmetre. L’artista, vinculat des de petit a la dansa tradicional, ha desenvolupat la peça amb el suport de la Fira i d’altres espais de creació, en un procés que exemplifica la voluntat de l’Obrador d’acompanyar els artistes al llarg del desenvolupament dels projectes i facilitar-los un recorregut posterior.
Entre les propostes musicals sorgides de l’Obrador hi ha ‘Cançons que il·luminen els carrers’, d’Aluca. El treball sintetitza l’experiència del grup durant els darrers quatre anys i explora les possibilitats de la polifonia tradicional a través de cançons de transmissió oral, amb repertori dels Països Catalans, Occitània i altres territoris de la Mediterrània. El projecte incorpora una dimensió escènica i dramatúrgica al treball vocal, amb la voluntat de donar continuïtat al repertori i construir un espectacle més enllà de la interpretació musical.
Text: Nia Escolà/ACN











