El Palau Robert reivindica el Pau Casals més combatiu en una exposició pels 150 anys del seu naixement
La mostra, gratuïta fins al 10 de gener, explica com el violoncel·lista va posar la música al servei de la pau.
El Palau Robert de Barcelona acull a partir d’aquest dimecres ‘Pau Casals, música per la pau’, una exposició que reivindica la figura del violoncel·lista Pau Casals i el seu llegat com a artista compromès amb la llibertat, la democràcia i la pau. Comissariada per la directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester, la mostra forma part de l’Any Pau Casals, que commemora el 150è aniversari del naixement del músic. Es pot visitar de franc a la sala 1 del Palau Robert fins al 10 de gener i després viatjarà al CaixaForum Madrid, a partir del febrer, i al Museu Pau Casals del Vendrell, de juny a agost. En declaracions a l’ACN, Ballester destaca que el seu llegat avui és «molt vigent».
L’exposició s’estructura en cinc àmbits. El primer repassa la seva biografia amb fotografies i objectes. El segon tracta la música com a art de comunicació i inclou un espai dedicat a les ‘Suites per a violoncel sol’ de Bach. El tercer se centra en la música com a eina de protesta i el quart, en la música com a missatge de pau. L’últim recull opinions de personalitats sobre el seu llegat.
«És una exposició que presenta el Pau Casals més combatiu, el Pau Casals que va posar el seu art, la seva música, al servei de la pau», explica Ballester. La comissària remarca que han volgut fer una mostra «molt comunicativa», amb documentació original, però sobretot amb audiovisuals, frases i pensaments del músic, com els discursos que va pronunciar a les Nacions Unides.
Per a Ballester, la paraula de Casals «encara és molt viva» i el seu llegat és «molt vigent» en un moment «de conflictes, de guerres». «El seu testimoni no és un exercici de nostàlgia», defensa la comissària, que reivindica el paper de l’artista: «Casals tenia molt clar que l’artista no s’havia de quedar a la seva torre d’ivori, sinó que havia d’actuar».
La mostra recorda que Casals es va negar a tocar a la Rússia soviètica, l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista, i que va ajudar milers de refugiats republicans. També s’hi pot veure la seva candidatura al Nobel de la Pau del 1958 o la carta de John F. Kennedy agraint-li el concert a la Casa Blanca del 1961, i s’hi pot escoltar ‘El cant dels ocells’.
L’últim àmbit inclou cites d’Albert Einstein, Thomas Mann o Jean Sibelius i entrevistes a músics com el violoncel·lista Miklós Perényi, deixeble de Casals, Pablo Ferrández o Antoni Ros Marbà, a més de l’activista Òscar Camps. Els organitzadors preparen activitats paral·leles com visites guiades, converses i taules rodones.
D’altra banda, dins de l’Any Pau Casals, el Museu de la Música i L’Auditori inauguraran aquest dijous l’exposició ‘Pau Casals a Puerto Rico. Un arxiu inèdit’, que es podrà veure fins al 14 de febrer. Comissariada per Vicent Minguet, la mostra explica, a partir de documents inèdits, els últims divuit anys de vida del músic a l’illa, entre el 1955 i el 1973, on desenvolupa bona part de la seva activitat artística i intel·lectual.
Text: Nico Tomás/ACN
Related Posts
Joan Lluís Bozzo recupera música i personatges de l’imaginari de Dagoll Dagom amb un nou espectacle d’Enraona Teatre →
El Teatre Goya estrena la comèdia musical ‘Assassinat per a dos’, per primer cop en català →
Convocatòria d’Ajuts a la creació 2027 →
