Svetlana desvelen el primer senzill del nou disc, ‘La por’
Els del Poblenou presentaran el nou disc el proper 13 de març al Palau Sant Jordi Club de Barcelona.
Segurament amb un xic més de pressing del que voldrien i després de dos anys marcats per l’èxit del seu darrer Ep ‘Sarnalona’, dotzenes i dotzenes de concerts posant-se mitja Catalunya i les Espanyes i part del Japó i Corea a la butxaca amb el seu poderós directe i sabedors que la broma ara ja s’ha independitzat i és de tothom, Svetlana obren amb ‘La por’ la llauna del que serà el seu nou i esperat àlbum d’estudi previst per inicis de 2027. Però segurament no n’hi ha per tant, malgrat l’agenda bulli. La Júlia i el Roc fan de penes punyalades i del pressing matèria d’estudi i de ball i s’escapen per la tangent amb una cúmbia electrònica quan ningú se l’esperava.
El nou àlbum no anirà de músiques trans-atlàntiques però aquest primer single, infestat de costa atlàntica americana, ens torna a deixar clar que els del Poblenou són l’alenada fresca que el panorama necessitava. Per aquest primer senzill Svetlana posen a treballar plegats dos dels seus productors fetitxes, Mario Patiño (amb qui han col·laborat des dels seus inicis) i Pep Saula, artífex del so de hits dels del Poblenou com ‘Avui véns’ i responsable de dur al directe amb banda el repertori svetlaneru tal i com vam poder gaudir-ne al Bogatell la passada Mercè. I entre tant bolo, tanta produ i tant merder, i si l’expectació els podia posar entre l’espasa i la paret en les seves noves creacions, voilà icí com la Júlia i el Roc fins com sempre tomben el mitjó i pareixen a ‘La por’ un retrat brodat de les insatisfaccions que a tothora travessa tota una generació. “Sí, insatisfacció constant en gairebé tots els camps, i la sensació d’incapacitació constant davant el compromís, potser”, expliquen. “Però sort en tenim de posar-nos-hi bé, és només així com tirarem endavant per deixar enrere, un mal d’amor, un problema personal o qualsevol por: ya fue, amiga, ya fue”. A ‘La por’ els de Poblenou hi celebren la vida com antídot perquè, murris ells, són conscients quan canten i ballen que no n’hi ha per tant, amb tot plegat.











