‘No t’ho desitjo mai’ parla de relacions que s’acaben i de tot el que queda després: plorar el dia de l’aniversari, no poder tornar a passar per segons quins llocs de Barcelona o dir que estàs bé quan no és veritat. Musicalment, barreja guitarres, indie rock i shoegaze amb sintetitzadors i capes de veus, i també deixa espai per a la crítica social.

La crítica al sector arriba amb ‘PPP’, una cançó dedicada als programadors, productors i periodistes. Subirats explica que el masclisme no es veu en un sol gest, sinó en «petites, petites coses» que s’acumulen. Per exemple, com les presenten a la programació d’una festa major, els entrevistadors que només parlen del fet que són noies o els programadors que no acaben de confiar en elles.

«Si nosaltres som antipàtiques per tots aquests motius, però no els expliquem, doncs la gent només es queda que som antipàtiques», resumeix Subirats. Per això van decidir convertir-ho en una cançó, perquè el públic pogués veure «quina és la nostra posició».

Subirats admet que la situació les ha fet estar «molt enfadades» i fins i tot les ha portat a «plantejar-nos si teníem algun problema nosaltres quan el problema no és nostre». Segons ella, és un problema «molt més estructural», en què «ningú acaba de ser l’únic culpable» i que no es pot resoldre parlant amb una sola persona.

Davant d’això, les gracienques ha triat l’humor. Subirats creu que la cançó fa que el públic entengui el que han viscut «d’una manera que crec que és bastant divertida i elegant», i que les deixa «per sobre de tot això».

L’integrant d’Al·lèrgiques al Pol·len reconeix que el nou disc és «una mica menys accessible» que els anteriors, amb més guitarres i unes veus «tractades d’una manera molt més mate». Les cançons van néixer en un moment en què les integrants estaven «una mica desanimades o cansades». Per això, segons ella, el disc parla «més des de la tristesa i des de la serenor que des de la ràbia potser més adolescent».

Joana Subirats també és la productora del disc, per primer cop. Que estigués dins la banda «ha fet que el procés fos més de totes». A més, també per primera vegada, les tres compositores del grup, ella mateixa, Maria Riba i  Marina Rico, han escrit totes les cançons juntes. Els germans Santi i Víctor García (Ultramarinos) s’han encarregat de la mescla i el màster.

Gairebé totes les cançons parlen de llocs de Barcelona. «Ens sentim més barcelonines que mai», diu Subirats, malgrat que lamenta com canvien els barris i com costa tenir «un habitatge digne». A ‘Apocalypsis Now’, el grup s’imagina una ciutat plena de zombis que es mengen els turistes. Els zombis representen la gent «que s’està carregant el nostre planeta i la nostra ciutat».

Cada cançó tindrà un videoclip o un ‘visualizer’, amb direcció artística de Maria Riba, que és la teclista del grup. Després de la presentació a Razzmatazz, la gira passarà per altres sales de Catalunya i per Madrid, amb dates encara per confirmar.

Text: Nico Tomás/ACN