Au Rora amb Vernat, ‘No hi ha temps’
Primera cançó en català de l’artista de Terrassa.
‘No hi ha temps’, una sentència convertida en un mantra propi de la societat en la qual vivim. Sovint es diu que les coses a la ciutat passen a un ritme frenètic. La vida corre més de pressa, la sensació que han passat moltes coses en poc temps és gairebé una clàusula obligatòria que firmes quan t’aventures a fer vida a les grans ciutats. I la falta de sintonia amb els altres, què? Som estranys a la ciutat quan hi arribem. Hi estem del tot aclimatades i còmodes?
Precisament d’això – i d’altres coses que hauràs de desxifrar quan l’escoltis- parla el nou tema de l’Au Rora. Relacions humanes, llocs recurrents… ‘No hi ha temps’ parla de la desconnexió de dues persones que encara no es coneixen suficient, però que sovint coincideixen arreu on van. Aquella sensació caòtica que s’experimenta a l’inici d’algunes relacions musicades gràcies a la unió d’Au Rora amb Vernat, qui produeix, posa veus i guitarra en una simbiosi immillorable.
La cançó compta amb uns visuals que mostren les vistes d’una gran ciutat, i plasmen la sensació de confusió i caos, contrastada amb la calma que tens quan t’allunyes i prens distància de la situació.
La col·laboració és una fusió de les qualitats baladístiques d’Au Rora amb la producció experimental característica de Vernat on es troben influències del UK drum and bass i el drill, dins un delicat context pop amb tocs acústics.