Biel Martí presenta ‘La verema’: maduresa, rock americà i vitalisme
Aquest, el seu cinquè àlbum, és el treball més contundent i madur de la seva trajectòria.
Amb ‘La verema’, el cinquè àlbum de Biel Martí, signa el treball més contundent i madur de la seva trajectòria. Acompanyat per una banda completa, el cantautor s’endinsa en un so més proper al rock americà —recordant a Tom Petty o Jason Isbell— i s’allunya, amb naturalitat, del folk que havia marcat els seus inicis.
Aquest canvi de pell respon també a unes lletres més profundes i reflexives, on la soledat, l’addicció, la redempció, l’agraïment i, sobretot, la mort, esdevenen eixos centrals. Però ‘La verema’ no és un disc pessimista: és una obra que afronta la cruesa de la vida amb lucidesa i esperança, buscant sentit al pas del temps i als seus contrastos.
En els seus tretze temes, Biel Martí alterna la força de les guitarres elèctriques i la riquesa dels violins de Clàudia García-Albea amb moments de delicadesa absoluta en balades com ‘El quadern’ o ‘Les sis lletres del teu nom’.
La producció de confiança de David García i la complicitat de músics habituals com Andreu Moreno (bateria) conviuen amb col·laboracions que aporten noves textures: Andrea Puig Doria (Ginestà) a ‘Ja és tard’ i Isabel Archs (Ölivias) al piano i sintetitzadors de ‘Punyals’.
Amb aquest disc, Biel Martí fa verema de la seva pròpia trajectòria i signa una obra seriosa, sòlida i profundament vitalista. Un treball que no busca fer ballar, sinó fer aturar i escoltar, convidant a celebrar la vida també des de la calma, la consciència i l’agraïment.