Biel Martí torna amb la cançó “Joc de grans”

22 març 2024

Pocs mesos després de la publicació del disc “La llum que portes dins”.

Biel Martí torna amb un senzill on la sonoritat acústica que caracteritza al cantautor barceloní es veu substituïda pels delays i els efectes de la guitarra elèctrica. Amb clares influències d’artistes com Julien Baker, Angie McMahon o Noah Gundersen i agafant per primer cop l’instrument elèctric, Biel Martí no deixa de banda la narrativa característica de la seva música, i amb un puntejat ràpid, senzill i familiar, decora una història sobre pèrdua i maduresa a parts iguals.

A través d’algú que ha deixat enrere un amor, una amistat o totes dues coses, el músic de 28 anys reflexiona sobre el pas del temps i el seu efecte sobre les relacions humanes. Aprendre a deixar anar, acceptar que la vida no sempre segueix el que la nostra ment desitja i entendre que les persones creixen i es distancien són les tres idees principals que el protagonista de “Joc de grans” ha integrat un cop acaben els tres minuts que dura la cançó. I és que, efectivament, la gent canvia. I la gent canvia igual que canvien les relacions que ens uneixen. I acceptar-ho no és fàcil. Deixar enrere a gent estimada, entendre que no es pot forçar una relació i acceptar que l’amor és lliure i no pot ser imposat són claus a l’hora de fer-se gran. I la cançó intenta reflexionar al voltant d’aquestes idees a través dels ulls d’algú que ho va deixar tot enrere i ara, amb la mort a l’horitzó, mira al passat amb nostàlgia, sense ressentiment i desitjant que fos diferent.

Així doncs, amb aquesta cançó, Biel Martí segueix en una línia melancòlica, però esperançadora, aquest cop decorant les paraules amb els efectes d’una guitarra elèctrica que, igual que els pensaments, no para mai quieta. I per acompanyar-lo, aquesta vegada Biel Martí s’ha rodejat d’un amic de la infància, Juan Tintoré, que posa l’emoció amb la producció i amb una segona guitarra elèctrica que sembla plorar a la vida no viscuda.