Clara Peya posa dret el Bartrina de Reus en l’inici de la gira de ‘Nuca’

25 abril 2026

La pianista centra l’espectacle en les cançons del darrer disc, basats en el la idea de compartir la soledat.

La pianista Clara Peya ha iniciat aquest divendres al vespre la gira del seu darrer treball, ‘Nuca’. Ho ha fet al teatre Bartrina de Reus en el marc del festival Les Perles de l’Accents davant d’un públic que ha acabat dret ovacionant els músics. L’espectacle, creixent en intensitat, s’ha centrat en repassar les cançons del disc, que es basen en la idea de compartir la soledat. Peya també ha interpretat temes d’àlbums anteriors en una proposta molt estètica que ha dividit en cinc blocs que ha anat enllaçant pràcticament sense que el públic pogués aplaudir.

L’arrencada ha estat sorprenent ja que mentre el públic s’asseia a les seves localitats Peya ha començat a tocar una única nota repetidament mentre estava estirada i recolzada a la banqueta. Al cap d’uns pocs minuts s’han anat apagant els llums i ha començat el concert amb ‘Veo incendios’. L’inici, molt intimista, ha anat a poc a poc creixent en intensitat i la banda ha guanyat pes. Especialment els tres cantants que l’han acompanyada i que han centrat bona part de l’atenció: Enric Verdaguer, Carmen Aciar i Will Mas.

En els primers temes, Peya ha donat l’esquena al públic però durant el recital i de forma progressiva el piano s’ha anat girant de 45 graus en 45 graus fins a completar una volta completa. Les cançons també s’han anat encadenant mentre els músics anaven canviant la seva posició a l’escenari, modificant la composició escènica de tal manera que en ocasions més que un concert semblava un quadre barroc.

A ‘Llum blanca’ el públic ha quedat per moments encegat pels focus, que han atacat els espectadors sense pietat mentre les veus s’anaven fonent les unes amb les altres perquè després, a ‘Quién se atreve a hablar’, Peya agafés el protagonisme escènic traient-se algunes peces de roba que, amb cura, deixava plegades al piano. Un piano, per cert, de paret i que ha tocat amb sordina, fet que li donava una textura particular i impedia que es ‘mengés’ la resta d’instruments.

Ja en l’inici del tram final, la compositora ha agafat el micròfon per cantar ‘Les flors prohibides’ abans d’un solo de piano on ha connectat diverses versions, entre elles ‘Standby’ d’Extremoduro, mentre tot l’escenari restava a les fosques a excepció d’una única llum que sortia de la seva nuca i que es desplaçava amb els seus moviments.

Peya i companyia han tancat el concert amb ‘Hi ha un moment que som immenses’ i, de nou, amb ‘Veo incendios’, en forma de coda, just abans d’una ovació espatarrant del públic que ha donat pas als bisos amb ‘Cien vidas’ i ‘Nanas para mi’.

El disc, despullat i minimalista, està liderat pel so d’un piano de paret amb sordina acompanyat d’atmosferes electròniques, i compta amb col·laboracions d’El Niño de Elche, Rita Payés, Judit Nedderman, Xarim Aresté, Mar Pujol, Juan Quintero o Anna Andreu, entre altres. Una de les característiques de ‘Nuca’ és que no es pot escoltar a Spotify -d’on l’artista ha tret tota la seva música’, ni tampoc a Amazon, però sí a Qobuz, YouTube, Deezer, Apple Music, Tidal, SoundCloud i Bandcamp.