“El cos per caure”, una manera de llegir amb veu i guitarra de Neus Borrell i Miquel Joan
Són 12 cançons que han compost amb els dits oberts i la llengua d’aire. Surt el proper dia 28.
“El cos per caure” és una somatització de 12 poemes: “Oda del poble rural” de Blai Bonet, “Un pardal” de Jaume Coll, “Cambra de la tardor” de Gabriel Ferrater, “Nao me procures ali” de Hilda Hilst, “Ras i Curt” de Núria Martínez-Vernis, “Cançó de bressol” de Maria-Mercè Marçal, “Culte”, “Coralí” i “Com un cel” de Perejaume, fragments del llibre “La medium i el poeta. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa”, “Sotragada” de Guim Valls i “Dimonis” de Jacint Verdaguer.
Aquest nou disc arriba després de “Tot dorm” (2019), vuit cançons que entrellacen música i poesia. Aquesta vegada l’esquelet del treball vertebra sobre la veu lliurada i la guitarra colpejada. És la música que va al poema, el bressola, i no a l’inrevés. El títol ve del poema “Ras i curt” de Núria Martínez-Vernis, la tercera cançó del disc, de la que han fet un videoclip col·laborant amb la companyia de dansa Lafonte amb Clio Van Kerm i Laura Azuaga i la realitzadora i directora del vídeo Alba Cros Pellissé
El disc ha estat enregistrat en directe al Centre de Creació Can Bonamic (Sant Esteve de Palautordera) amb Jordi Salvadó i a Estudis Ground (Cornellà del Terri). Hi han col·laborat Sasha Agranov al violoncel, Pepino Pascual al clarinet, Anna Losantos al fagot, Guim Valls i Taïs Stahel recitant, Bru Ferri al teclat i Elena Terrats als cors.
“El cos per caure” perquè la música no té cos, però sense els cossos no és. Com el vent del fagot que viu entre els llavis de qui l’escolta.