El paisatge mediterrani i empordanès a través dels diferents pals flamencs de Carlos Coronado

4 març, 2024

El guitarrista publica el disc “Flamenco Mediterráneo” el proper dia 14.

L’àlbum “Flamenco Mediterráneo” és un disc conceptual que tracta d’evocar el paisatge mediterrani i empordanès a través dels diferents pals flamencs. Els ritmes i les estructures flamenques no són més que un marc sobre el qual es construeixen atmosferes. La intenció és, en primer pla, paisatgística, suggerint un alzinar a “Font Martina”, una petita cala a “Fandango mediterrani” o una nit de lluna plena a “Nocturno tercero”. La influència de la música impresionista és forta, i també s’incorporen elements jazzístics i de música hispanoamericana .

Les palmes de Marc López i Pere Martínez aporten el so flamenc, mentre que el violí de Montserrat Martos representa la part més mediterrània i intimista.

Carlos Coronado comença a tocar a l’adolescència, seduït al principi per la música rock. Aviat va tenir la possibilitat de mostrar-se en públic a diferents bandes de jazz i rock, i sobretot actuant en duo guitarra i veu.

Comença a compondre des d’un principi de forma espontània, i això el porta gradualment a endinsar-se en el flamenc, captivat pels seus ritmes i incorporant la tècnica a les composicions. D’aquesta manera va aconseguir donar-li la forma que faltava a les seves cançons, que sorgien amb naturalitat, sempre inspirat pel paisatge mediterrani i empordanès.

Concretada la direcció musical de la seva obra, comença a prioritzar les actuacions en solitari i en petit format, sempre interpretant peces o arranjaments propis amb aquest gust mediterrani. Ingressa al Conservatori Superior del Liceu el 2021 de la mà de Manuel Granados per estudiar flamenc, on amplia coneixements i se li obren portes per tocar sovint a tot Catalunya, gràcies a la beca Ferrer Salat.

Actualment, té diversos projectes en actiu, tocant en solitari, a duo guitarra i veu – combinant cançó catalana i flamenc – i el Trio Tico, un projecte de jazz-flamenc. Ha tocat a l’estranger diverses vegades, portant l’Empordà a Mèxic i França.