Després de entregar l’informe al President del Parlament, Josep Rull, en una compareixença davant els mitjans, el membre del Plenari de CoNCA, Salvador Casals, ha explicat que el 2023 ha estat un any de “contrastos”. Si bé les dades mostren que durant els darrers anys s’han assolit uns bons registres pel que fa a la facturació, o el nombre d’espectadors – sense acabar de recuperar del tot el múscul previ a la pandèmia – també ha deixat clar que el sector cultural s’enfronta a diversos problemes que no s’acaben de resoldre.

“Trobem rècords de recaptació en arts escèniques, però també companyies amb dificultats per trobar escenaris; celebrem aniversaris de gran rellevància en arts visuals, però tenim més d’una vintena d comarques sense cap equipament; el sector de la música va facturar més de 40 milions el 2022, però hi ha artistes que han de marxar del país per poder viure d’aquesta feina”, ha exemplificat, “diria que hi ha una gran ambivalència”.

Un altre dels reptes l’ha posat sobre la taula la presidenta de CoNCA, Vinyet Panyella, que s’ha referit al “desequilibri territorial”, posant l’accent en la necessitat d’un Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya revisat, per saber “exactament” en quin punt es troba el país ara mateix. Altres temes que repassa el document són la irrupció de la intel·ligència artificial; l’impacte del turisme cultural en la societat catalana, la presència de les dones, o el repte de transformació de les biblioteques públiques.

També la situació de la llengua catalana, la qual l’òrgan defineix de “precària”, malgrat els esforços de les administracions i la societat civil. “Ho veiem al pati de l’escola, o també a les biblioteques, on només el 39% dels préstecs són en català”, ha lamentat Panyella, “això vol dir que la resta és en castellà o en altres llengües, i no és per l’oferta”. Per això, des de CoNCA insisteixen en la importància de “impulsar” els acords del Pacte Nacional per la Llengua, però també incidir en que la política lingüística sigui transversal a tota la Generalitat, no només al Departament de Cultura.

El document recorda que dotar d’un finançament suficient és una condició primordial de tot projecte estratègic i, en aquest sentit, subratlla que és “vital” avançar cap al 2% d’inversió pública en cultura. Tot i això, valora positivament l’augment de despesa que s’ha fet progressivament per part del conjunt de les administracions catalanes que, per exemple, el 2023 ha arribat fins a 1.388 MEUR, gairebé un 10% més que l’any anterior. Una quantitat que situa la despesa pública en cultura en 176 euros per habitant i any, tretze euros més que l’exercici anterior.

El 2023 a Catalunya hi havia 188.200 persones ocupades del sector cultural, un 5,1% de l’ocupació cultural sobre l’ocupació total. La despesa privada en oci i cultura, en aquest cas del 2022, es va situar en 4.813 MEUR, un 4,7% de la despesa total realitzada pels catalans. Al mateix any, la balança comercial de les indústries culturals catalanes mostrava un saldo positiu de 220 MEUR. Les importacions van augmentar un 20% respecte a l’any anterior i les exportacions un 18%.

L’any 2022 va comportar una millora substancial dels indicadors d’activitat de la música en viu. Pel que fa a la música popular, es va superar el nombre de concerts i recaptació del 2019, però els 3,5 milions d’assistents van quedar un 6% per sota de la dada del 2019. Quant a la música clàssica, tot i la millora significativa respecte a l’any anterior, cal destacar que totes les xifres seguien per sota de les obtingudes l’any 2019, especialment la d’assistents, ja que l’any 2022 es va registrar la meitat d’assistents que abans de la pandèmia.

Durant el mateix any, les dades de la indústria discogràfica han millorat gràcies a les vendes digitals, les quals suposen ja el 71% del total dels ingressos d’aquesta indústria. També la gestió de drets d’autor ha superat els ingressos de la venda del suport físic.

Enguany, l’informe anual del CoNCA ha recuperat una enquesta que té per objectiu copsar la percepció que els professionals de la cultura tenen sobre l’estat de la mateixa, així com les polítiques culturals catalanes. Els resultats posen de manifest que les polítiques culturals haurien de millorar per afavorir una major participació ciutadana i incrementar el reconeixement i sostenibilitat del sector cultural a Catalunya. Els participants també creuen que la societat no és “plenament conscient del potencial creatiu que hi ha al país” i reclamen “més suport a la creació i la innovació culturals”, així com una major implicació dels mitjans de comunicació, per reflectir adequadament la diversitat i la riquesa.

D’altra banda, s’hi indica el desequilibri territorial pel que fa als equipaments culturals: tot i considerar que l’oferta d’aquests equipaments és de bona qualitat, es considera que hauria de reflectir millor la pluralitat cultural existent.