El sector musical valencià expressa el seu profund malestar i preocupació davant de la programació dels Concerts de Vivers 2026

16 febrer 2026

Ja són tres edicions consecutives en què la música valenciana és menyspreada.

El cicle ha tornat a excloure de manera significativa la presència de músics i grups valencians, i especialment d’aquells que canten en valencià, per tercer any consecutiu. La decisió de l’equip de govern municipal, gestionat conjuntament pel Partit Popular i Vox, no sols comporta una absència visible de talent local, sinó que representa una falta de respecte envers la riquesa cultural i artística de la nostra ciutat.

Aquest és el comunicat de la Federació Valenciana de la Indústria Musical:

“Els Concerts de Vivers, emmarcats dins de la Gran Fira de València, són una de les cites musicals més importants de l’estiu al cap i casal. En la nostra opinió, haurien de reflectir la diversitat i creativitat de l’escena musical valenciana, així com oferir oportunitats reals a artistes emergents i consolidats del nostre territori. Tenim una de les escenes musicals més vibrants i dinàmiques, com així ho demostren les programacions de les sales, festivals i convocatòries professionals com la Fira Valenciana de la Música Trovam. Per eixe motiu, denota un profund menyspreu que un esdeveniment tan significatiu com els Concerts de Vivers no aposte d’una manera clara i coherent per propostes del nostre territori. D’esta manera, es desaprofita l’oportunitat de reforçar i donar visibilitat al talent local que, amb tant d’esforç, manté viva i diversa la nostra escena musical.

Al contrari, la realitat és que la programació anunciada torna a prioritzar grans noms internacionals i estatals, mentre que la presència de bandes i cantants valencians, i sobretot de propostes en llengua pròpia, és gairebé testimonial o inexistent. Este fet ha generat crítiques públiques de diversos col·lectius i grups polítics, que han subratllat que la decisió de programar un cartell sense música en valencià és una desconsideració evident cap als creadors locals i la nostra llengua.

Les mostres del talent musical propi són moltes i variades: Abril, AnimalPersona, Auxili, Bèrnia, Brilla Carmen, Òscar Briz, Cactus, Colomet, El Diluvi, Esther, La Fulla, La Fúmiga, Jazzwoman, Júlia, Malifeta, La Maria, Sandra Monfort, Naina, Neus Ferri, Novembre Elèctric, Palmer, Quinto, Romàntic Dimoni, Seserino, Tacho, Tesa, Tito Pontet, Andreu Valor, Feliu Ventura, La Xica i moltes altres. No sols fan música de qualitat, sinó que connecten amb públics diversos i representen una part important de l’escena contemporània valenciana.

L’exclusió deliberada de la música en valencià de la programació pública entra en col·lisió directa amb diversos principis protegits tant per la Constitució com per l’Estatut d’Autonomia. Les institucions públiques han de donar suport i impuls a la llengua i la identitat cultural pròpies. Així, s’ha de recordar que l’article 6.5 del nostre Estatut d’Autonomia diu que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”. Amb la seua decisió, l’Ajuntament de València incomplix de manera flagrant esta disposició. La música en valencià no és un extra. És una expressió viva de la nostra cultura. La seua absència en un dels escenaris més visibles de la ciutat envia un missatge reduccionista i anacrònic en ple segle XXI. Este cicle de concerts deuria seguir un model de programació equilibrat on s’aposte per una oferta cultural rica que permeta millorar la connexió amb el públic ciutadà, especialment amb els més joves.

Les entitats culturals i professionals del sector musical valencià, juntament amb plataformes i col·lectius que treballen per la promoció de la música local, com les associacions implicades en iniciatives com la Fira Valenciana de la Música Trovam, reiterem la nostra crida a una programació més justa i representativa de l’escena valenciana. Des d’aquestos col·lectius s’ha demanat ampara al Síndic de Greuges perquè analitze la situació i inste les administracions competents a garantir criteris de transparència, equitat i equilibri territorial en la contractació artística. Considerem imprescindible que els recursos públics destinats a la cultura revertisquen de manera efectiva en el teixit creatiu valencià, fomentant la diversitat, la professionalització i la projecció del nostre talent.

Per tots estos motius, l’Ajuntament de València hauria d’adoptar criteris culturals que respecten, visibilitzen i potencien el talent local alhora que mostren una diversitat lingüística i artística veritablement representativa i plural. La música valenciana no és una amenaça: és un orgull i una aportació imprescindible a la vida cultural de la nostra ciutat”.