Feliu Gasull presenta a la llibreria Ona de Barcelona el disc ‘El país dels crancs’
Aquest dissabte, 5 de juliol, amb les intervencions de Josep Pons, Oriol Pérez Treviño i Víctor Cortina.
Poques figures compositives del panorama musical ibèric es relacionen tan estretament amb el misteriós fenomen de la inspiració com ho fa el guitarrista i compositor Feliu Gasull i Altisent (Barcelona, 1959). Nascut, casualment, un 25 de març, data d’una important festivitat en el cristianisme com és la de l’Anunciació. La coincidència no és baldera, perquè la gran majoria de la música de Gasull pot desxifrar-se com l’anunci d’una presència amb què ell anteriorment ha contactat, i que, a més, sap ordir i traslladar a través de la seva obra musical. Aquesta presència no és gens fàcil de definir amb paraules i tampoc aquest no és l’espai més adient per intentar acotar-la. Sí que no ens podem estar d’escriure com aquesta presència, però, en el nostre compositor, sembla venir propiciada pel previ contacte amb manifestacions poètiques, la contemplació de la naturalesa, l’escolta musical i una important consciència de l’ara i aquí.
“De tots els misteris de l’univers, cap més profund que el de la creació», va escriure Stefan Zweig (1881 – 1942). Potser és per això que una aura de misteri rodeja totes les obres que conformen aquest disc. I diem misteri en el sentit que l’audició d’aquesta música ens mena a un territori de coneixement i de descoberta de les nostres facultats més íntimes i representatives, de les quals, abans de l’audició, desconeixíem totalment l’existència. I si acceptem que conèixer té a veure amb «tornar a néixer”, aquestes músiques, en efecte, conviden a aquest tornar a néixer. O el que és el mateix. En finalitzar l’audició, no som el mateix que érem abans d’aquesta.
Cinc obres conformen aquest disc. Les dues més antigues, ‘Cel roig’ (1995) i ‘Contra-xions’ (1997), ens porten al Gasull més avantguardista, on es poden detectar els aprenentatges orquestrals i compositius a la Universitat d’Indiana amb el xilè Juan Orrego-Salas (1919 – 2019) i on trobem una preocupació sonora més especulativa, com ara el tractament dels glissandi, els quarts de to i les possibilitats tímbriques de la guitarra a ‘Contra-xions’, una obra encàrrec del Santa Fe Chamber Music Festival, EUA, i de la flauta travessera a ‘Cel roig’, encàrrec de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i dedicada al mateix solista que interpreta l’obra, Jaume Cortadellas, que toca les diferents varietats de flauta (flautí, flauta travessera, flauta en sol i flauta baixa). ‘Contra-xions’, en aquest disc, és oferta en la versió interpretada pel guitarrista Pau Figueres acompanyat del Murtra Ensemble, dirigida per Manuel Valdivieso.
Les tres obres restants, ‘Tonades’ (2013), ‘Tres quarts per a veu i orquestra’ (2010) i ‘Fantasia sobre Canticel’ d’Eduard Toldrà (2014), ens menen a la intensitat de la relació mantinguda pel nostre compositor amb la cançó popular i d’arrel, i que contempla talment com si fos una cartografia de l’ànima en haver observat, d’antuvi, el paisatge de la natura. Poden ser tant tonades dels pagesos quan aquests cantaven al camp com els versos d’Enric Casasses o la fantasia musical que li suscita el Canticel d’Eduard Toldrà. No importa. Gasull ofereix aquests materials sonors i poètics en una nova dimensió, anomenem-la, mistèrica.
Cita amb Feliu Gasull, aquest dissabte, 5 de juliol, a les 18h, a la Llibreria Ona de Barcelona. En aquest enllaç podeu trobar l’entrevista que li vam fer al programa “ActualiCAT” el passat 15 de maig, presentant-nos aquest nou disc ‘El país dels crancs’:
Related Posts
Joan Dausà portarà la seva ‘party’ al festival Sons del Món de Roses →
Naina: “L’amor i la fragilitat van agafades de la mà al disc ‘Vives o mortes'” →
‘Listen’, la tensió constant entre la cançó pop i la voluntat de trencar-ne els límits de Xicu →
